acicastello

Castelló de la Ribera

24 d'abril de 2008
0 comentaris

Pacte o acord. A Castelló ni una ni altra.

L’antesala
que precedeix a un pacte es l’acord, es adir , un camí ja recorregut en
base a una reflexió o maduresa en la determinació d’una situació
concreta.

El cami de l’acord ens condueix cap a un altre estadi de mes compromís ( Pacte)
aquest compromís sempre esdevé voluntari. Sol passar sobre tot en
política que el pacte com a resultat final i últim que no ha caminat
acompanyat de la maduresa en la reflexió ( critica i autocrítica ), de la participació ampla i oberta dels màxims afectats, i que a mes a mes el interès de part sembla que predomina per damunt  dels
interessos de les parts, mes prompte que tard esclata. I després ja
gastarem totes les energies medint i pesant la part de culpa de
cadascuna de les parts.

Ací, parle de Castelló, l’interes màxim esta en el projecte de poble que aleshores som i que volem per al futur.  Aquest projecte es desenvolupa dia a dia pels  ciutadans, l’econòmica tant de caràcter social com privada, de  les
organitzacions socials o entitats culturals, comunitat educativa,
d’oci, esportives, festives i religioses etc…. tot açò forma un
teixit social que camina per la senda de l’acord, perquè el pacte esta
ja fet, el poble, i segurament en el llibre del nostre poble ocupa una
primera pagina destacada.

Tot i lamentant personalment que el pacte polític que no ( Programàtic ) signat per EUPV-IU, PSPV-PSOE, a l’inici d’aquesta legislatura no anat mes enllà del bateig de la criatura, al meu parer no es poden fer  mes mal les coses.

Segueix
pensant que entre manar o governar hi ha distancia i aquesta no es
curta. La política local de Castelló presenta un dèficit  important respecte de la capacitat de generar confiança, i estabilitat. Les organitzacions  polítiques
a Castelló i en particular en l’esquerra no son capaços de crear
sinergies positives mes enllà del propi interès partidista. Es la
política de ( con migo o contra mi ) o el que es el mateix, jo perquè
en tinc 5,  i tu perquè en tens 2. Es clar l´
arbre no es deixa veure el bosc. El futur es construeix en el present,
però el passat sempre li pesa molt al present. Els interessos dels ciutadans  sempre estan per damunt de les sigles i dels caps de llista.

Josep. Antoni Carrascosa.

Castelló de la Ribera – acicastello

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!