acicastello

Castelló de la Ribera

3 de maig de 2008
1 comentari

L?Anhel de córrer

L’Anhel de córrer, ple d’estimuls que ens porten cap a l’acostament i adentrament amb la natura.

Les
meues corregudes estan plenes d’una comunicació mútua entre la natura i
jo: Jo estic impregnat de sentiments i pensaments que els ofereix a la
natura i esta em mostra els seus encants per a que els contemple des de
fora i els senta com una part que viu dins de mi.

Com
a mostra d’esta sensibilització i unió de la natura i jo, vos presente
els impulsos que donen força a les meues camallades.

  • La veu del vent, prenyada de crits de goig.
  • El foc del sol, il·luminat de calor humà.
  • La cendra dels núvols complets de paraules, engalanada amb les trenes d’or de la vesprada.
  • Els ulls de la lluna, plens de resplendor i de llum d’un verd esperança.
  • La boca de les coves, inundada de gests que dibuixen roses de carn.
  • Els braços dels arbres, florits de germanor.
  • La ternura suau de la boira, vestida de silenci íntim.
  • La remor de l’aigua, amb força de gom a gom i no sotmesa a cap norma.




També vos oferisc els meus pensaments:

Disfrute
corrent al meu aire sense ànim de guanyar temps sinò amb el propòsit de
sentir sensacions, escoltar el meu cos i desenvolupar la meua ment.
L’aire és transparent i deixa al descobert belleses prodigioses i un
bon sabor en la meua gola.

Llaure
el cel en la carrossa d’or del sol i en la carrossa de plata de la
lluna creixent que porta en les seues entranyes a la seua mare rodona i
plena.

Els
meus pensaments són l’herba que creix on hi ha terra i aigua. L’herba
és la bandera de la meua alma teixida amb substància de verdes
esperances; creix (no es destrueix) i s’escampa.

Gabriel Vidal


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!