acicastello
Castelló de la Ribera
estratagema per a defraudar a Hisenda. A l?amo d?un bar, li pugen els
impostos. Este els paga religiosament, però alhora puja els preus.
L?amo del bar és molt legal, però a costa dels seus clients. Són estos,
al capdavall, els que li paguen els impostos.
translació d?impostos, una mostra senzilla, però molt vàlida, de la
transferència de problemes. Quan entre dos subjectes o conjunts socials
qualssevol imbricats, o siga en intersecció, s?establix una relació de
poder el dominant traspassa les seues tensions, les seues
complicacions,… al dominat.
Un procés molt difícil, per no dir imposible, d?aturar. En augmentar
el fort cada vegada més la seua potència, pot endossar amb més
facilitat els seus problemes al feble, tot incrementant la desigualtat.
I així en espiral viciosa. (1)
Els àmbits en què es dóna, com es desprén de la definició, qualssevol: les relaciones interpersonales, familiars, municipals , autonòmiques, comunitats lingüístiques, nacionals, internacionals,…
Un
cas fictici, d?interpersonals. Un matrimoni en relació de
domini-submisió. El marit, possessiu i celós fins a extrems patològics.
Tant que la seua dona no pot parlar amb cap home, ni amb amigues sense que el nostre protagonista li arme un canyaret.
Tot
un setge que, evidentment, a la dona li crea problemes psíquics. Una
vegada la sintomatología esdevé florida, el marit,en el millor dels
casos, la porta a un psiquiatre, sense cap sentiment de culpa.
El
marit, el ?normal?, manté, aixina, el seu precari equilibri a costa de
desequilibrar a la seua dona. Un cas clar, diguem-ho sense embuts, de
com el fort, amb la seua follia, pot embogir al feble. (2)
Vegem-ne, ara, un cas de relacions entre comunitats lingüístiques. Este d?inclusió. La Constitució Espanyola
només reconeix com a únic idioma oficial de l?Estat al castellà. Als
altres, que ni cita pel seu nom (català, basc i gallec) tan sols els
dóna rang de cooficials en les seues respectives comunitats autònomes.
La Carta Magna,
per tant, ni aborda, ni molt menys legisla de forma lleial i
democrática els conflictes lingüístics al si de l?Estat Espanyol. Més
aviat, allò contrari. Consagra de forma inqüestionable l?hegemonia de
la comunitat lingüística castellana, tot centrifugant, arraconant i
degradant correlativament a les altres. (3)
Més clar: l?Estat, en comptes de resoldre els problemes de les comunitats lingüístiques pròpies, la catalana, la basca i la
gallega, els traspassen a les seues respectives comunitats autònomes,
tot contribuint amb esta marginació al seu procés de minorització.
Un
de relacions internacionals. L?economia dels nazis durant la segona
guerra mundial s?alimentava de la dels països ocupats. Per exemple, de
França, d?Ucrania,.. o de la comunidat jueva que els lliurava les seus
joies i diners baix la promesa que no anirien als camps de concentració
? una donació inútil que no els va servir de res, com tots sabemr. Els colonitzadors, per tant, encolomaven els seus problemes
econòmics als colonitzats. Aixina es podien costejar un fort i poderós
exèrcit que garantia la dominació. I aixina sucessivament, etc. (4)
Esta
remarca de V. Muñiz y J.V. Muñiz ( 5 ) il.lustra clarament la relació
de causalidat circular existent entre la transferència de problemas i
la dependencia econòmica:
?En
1.933, hi havia quinze milions d?aturats en els Estats Units. Des
d?allí, la crisi s?estenderia a Europa i a la resta del món, a causa
d?una dependència secular que implica que el desenrotllament de les
potències siga finançat pels països més pobres, augmentant aixina
paulatinament la distància que els separa.?
Com
podem vore, la transferència de problemes atrapa al feble en una trampa
diabòlica de difícil escapatòria. Malament si la accepta, perdrà els
seus recursos. Malament si la rebutja, el poderós el castigarà i igual
perdrà. El seu alliberament és, per tant, complex i problemàtic. No
depén només del seu desig i la seua voluntat, sinó també dels seus
recursos. I el feble en té tants pocs per a expropiar!
(1)
Dec la definició de la trasferencia de problemes a Ll.V. Aracil. Vore
?Fronteres i frontisses; processos històrics i desfasaments.?
(2) Vore la pel.lícula ?El? de L. Buñuel. Il.lustra en tota la seua complexitat una relació d?aquest tipus.
(3 ) Vore el Manifesta d?Iruñean Sortua. Curs de Sociolingüística. Toni Mollà i Carles Palanca. Ed. Bromera.
(4). Eixa mateixa política internacional seguir la Gran Bretanya. Vegeu, per exemple, la pel.lícula ?El viento que agita la cebada? de Ken Loach.
(5) Vore el llibre ?Aguaviva. Los hijos de la República? de V. Muñiz i J. V. Muñiz. Ed. Sepha.
Eugeni Gregori Climent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!