acicastello

Castelló de la Ribera

10 de novembre de 2007
0 comentaris

La Contaminació Invisible.

Què provoca la contaminació electromagnètica?

Els camps electromagnètics (CEM) de baixa freqüència (50 Hz) es generen al voltant de qualsevol
equip elèctric que estiga funcionant en eixe moment, sobretot
transformadors (o electrodomèstics que els incorporen), motors i equips
electrònics (TV, ordinadors, equips de música, etc.). També la
provoquen les línies elèctriques d’alta tensió i conductors de
qualsevol instal·lació elèctrica.

és a dir que moltes vegades
no és només una línia d’alta tensió exterior la que provoca esta
radiació sinó que també hi ha elements de risc molt més pròxims.

Per què ens afecten els camps electromagnètics?

L’organisme humà, igual que el dels altres sers vius, posseïx una estructura que funciona gràcies a l’acció de corrents elèctrics i magnètiques molt dèbils. Per esta raó els camps electromagnètics d’origen artificial poden arribar a provocar, a mitjà i llarg termini, greus malalties en el cos humà.La majoria dels estudis portats a terme conclouen que l’exposició
continuada a camps electromagnètics elevats comporta efectes com el
cansament crònic o l’aparició de malalties diverses com l’insomni,
dolors de cap freqüent, pèrdua de reflexos, falta de concentració, etc.

Alguns estudis efectuats

L’any 1992, l’Institut
Karolinska d’Estocolm va presentar un informe sobre l’efecte dels camps
electromagnètics en les persones. Este estudi es va desenrotllar entre
1960 i 1985 sobre una població de 436.503 persones exposades a la
radiació electromagnètica continuada d’una línia d’alta tensió. Els
estudis portats a terme van evidenciar que determinades malalties es
manifestaven a partir de les 200 nT (nanoTeslas), i 10 V/m (a
freqüències de 50 Hz), augmentant considerablement el nivell de risc quan estos valors augmentaven.
En el desaparegut "Institut de Bioelectromagnetismo Alonso de Santacruz" de la Universitat d’Alcalá d’Henares, es va arribar a descobrir que el funcionament de la glàndula pineal s’alterava per efecte dels CEM. Esta
glàndula segrega l’hormona melatonina, que manté en forma nostre
sistema immunitari, i regula el creixement de les cèl·lules del cos.
Per això la seua alteració repercutix en els processos infecciosos i
al·lèrgies, així com en el creixement anormal de les cèl·lules en el
càncer.
A principis de 1998 l’Organització Mundial de la Salut,
va iniciar un estudi a set anys amb un pressupost de 3,3 milions de
dòlars per a investigar els efectes de l’exposició ambiental i
ocupacional als camps electromagnètics. Resultats en 2007? Al contrari hi ha organismes oficials que minimitzen el problema.

Quan i a partir que valors hi ha risc?

La contaminació electromagnètica es considera més perillosa a la nit, quan el cos està en repòs i el cos és més vulnerable. També augmenta el risc quan ens trobem sotmesos a situacions d’estrés i esgotament.Estes radiacions es consideren perilloses a partir dels 2 mili Gauss (200 nano Teslas).

Què podem fer contra la contaminació electromagnètica?

Sense
disposar d’instruments de mesura ja és possible evitar la contaminació
electromagnètica si tenim en compte algun xicotet precauciones com la
d’allunyar-nos d’elements elèctrics que es troben connectats.
Un
dels exemples més evidents és el despertador elèctric, que a causa de
la curta distància a què es col·loca i al transformador que posseïx
emet una elevada radiació sobre les persones. Una ràdio a piles no emet
cap radiació però quan es connecta a la xarxa es convertix en un
emissor de camps electromagnètics.

  • I una regla molt important: la
    distància és la millor solució a la radiació. Quanta major siga la
    distància d’una font emissora, menor serà la radiació que rebem.

José María Alba


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!