acicastello

Castelló de la Ribera

6 d'octubre de 2007
0 comentaris

Jo, la llei

Un xicotet
grup amb un cap absolutista i la resta dels membres, submisos. Una
partida de cartes. Els trumfos, sempre el líder. Si té espases, els
trumfos espases. Si té oros, els oros. Si té copes, les
copes,…Protestes? Cap. Ningú acusa al líder de trampós. La por a
l`expulsió del grup. Sense la tribu, no eres ningú. Molt difícil, per
tant, que aparega un díscol. I, si es dóna el cas, precisa d?un ressó
col.lectiu. Altrament, la rebel.lió sufocada i i un fort castic segur. Per això, el destí més probable de les seues discrepàncies siga el pou del silenci.

Un
cas estirat al límit, si voleu, però no extragalàctic. La realitat,
moltes vegades, supera la ficció. Vegeu, si no, esta relació de
parella. L?esforç d?una dona per tornar boig el marit.

D?allò més superficial a allò més profund. Comencem amb les eixides,per exemple. Una com a mostra. Divendres, la nit.
la dona vol anar al teatre. El marit acata. Durant el trajecte, sense
cap motiu concret. canvia d?opinió i desitja anar a vore una pel.lícula
de cine. El marit torna a acatar. En la mateixa taquilla, li agarra
ganes de vore?n una altra. El marit sempre complacient, engolint-se els
capritxos de la seua dona. Entren al cine i, al cap d?una estona, la
dona decideix la tornada a casa. (…)

Entrem, ara, en el joc afectiu. Un exemple. L?home ve de treballar. La dona se li arrima amb una estima controlada. La resposta de l?home acostar-se-li amb efusió. La dona l?abraça, però de forma distant.
L?home es retira fustrat. Nou acostament de la dona, com al principi.
L?home cau una altra vegada en la trampa. Se li acosta calurós.
Aleshores, la dona el deixa en blanc, tot al.legant quefers. (…)

Per
acabar, la relació sexual. Com l?afectiva, un poal d?aigua calenta i un
poal d?aigua gelada. Valga este episodi com a il.lustració. Suggerència
de fer sexe per part de l?home. La dona hi accedeix, però amb una certa
indiferència que contrasta amb l?eufòria del marit. Al cap d?una
estona, la dona deixa l?acte sexual i acusa el marit d?estar fred en el
llit. El marit li promet que estarà més calent. Vol que estiga
satisfeta amb a totes passades. Però de colp a repent, la dona s?alça
del llit amb mala cara, seu al silló i li diu al marit que no li agrada
com està fent-li l?amor (…)

Tres
seqüències amba la mateixa pauta. Tres seqüències amb el mateix
epíleg.: El marit perdent el control; la dona culpabilitzant-lo per
falta de lleialtat i per malbaratar la relació; i el marit demanant-li
perdó per a què el vullga com ?abans?.

L?acte com a únic instrument de comunicació. La paraula, doncs, absent.
El dialèg prohibit ( ?no hi ha res de què parlar? ? dirà la dona). Les
paradoxes que infligeix la dóna sense solució en eixe context.

Una
relació de domini (quasi ) total. La rebel.lió del marit, única eixida
que se li imposa, la fa inviable, més que l?amenaça permanent de
castic, la por a la pèrdua de la dona. Una creença, d?altra banda,
falsa. Enmig del seu caos mental, el marit no es dóna compte que la
dona no li és ni necessària, ni vital.

Tan inhumana és la dona com la relació que exercix sobre el marit, només concebut com
a un instrument seu. Probablement, mos l?havem amb una sàdica perversa.
El afany de domini d?este monstre no té límits. Tot val. Tot, inclús,
fer tornar boig al marit.

¿ Com pot vosté fer embogir al seu marit? ? li preguntaria Alícia ( en el País de las maravillas ) a la dona.

Tot depén de qui té el poder ?li contestaria la dona – en la novel.la Humpty Dumpty.

Eugeni Gregori Climent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!