Ambdues, estan en relació d?influència mútua La representació que fem de nosaltres mateixa com a persones nobles o mentideres influirà en la nostra percepció i viceversa, esta en la nostra representació.
Es
tracta d?un procés tan inconscient que no mos en percatem. Ni el mateix
pensament se n?adona. és com si al cervell, es barrejara la informació
que penetra a través dels sentits amb un altre flux procedent del
pensament.
Per això, per a construir uns fets, no sols mos cal una una presentació abstracta, sinó també una percepció concreta. Per exemple, un subjecte va a donar classes a una ONG i li adjudiquen un grup de marroquíes.
Posem per cas, que, causa dels seus prejudicis socials es fa la següent representació: ? La gent d?esta classe serà roïna?. Ni que dir que este pensament quedarà ficat dins de la seua percepció.
Este
pensament, en absolut, fruit de cap experiència real, se li presentarà
al subjecte com si d?una percepció real es tractara. I ,encara que tot
semble indicar allò contrari, quan veja a una persona d?eixa classe, la
vorà intrínsecament roïna.
En
absolut, dirà ? Sóc conscient que tinc un prejudici. Este tipus de
persones no tenen per què ser roïnes. Poden o no ser-ho. Allò millor
serà que les observe detingudament per a comprovar si és cert allò que
pense.?
Per
al nostre subjecte, ?allò que són? pareix que se li presente ?ahí fora
?. I, d?aleshores ençà, pensarà en això com una cosa aliena al seu
pensament. El pensament comença, aleshores, a confirmar-se a si mateixa
i a crear ?fets? que realment no són tals.
(1) D. Bohm : Físic cuàntic i filòsof. Amic i col.laborador d?A. Einstein. Premi Nobel.
?Sobre el diálogo(?La naturaleza del pensamiento colectivo?)Ed.Kairós
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sinò
ho he entés malament, aquest escrit ve a dir-nos que : La predisposició
vers una persona , grup o cultura fara que acceptem amb simpaties o
antipaties els afers d’estos grups. Per la qual cosa posarem émfasi en
allò positiu o negatiu segons els sentiments que desperten.