acicastello

En
certs mitjans de comunicació, orquestats des de la generalitat
valenciana, ens han matxucat dia enrere dia sobre l’afer de l’aigua,
sobre la sequera que patim els valencians, i han tingut la cara de fer
demagògia sobre un tema tan del.licat, ficant en primera pagina i amb
lletres grans els enunciats del PP sobre la situació hidrogràfica del
País Valencià, culpant de tot mal al govern del PSOE, deixant-se en el
calaix de l’oblid els seus continus desgavells sobre aquesta situació.
Em dona coratje vore com l’alcalde de Torrevieja distrau l’atenció dels
seus veïns manant multar a tot aquell que done a beure gràtis aigua de
la desalinitzadora, amagant els errors urbanístics que han dut a la
patida del preuat liquit, és depriment vore com l’administració
valencianas rebutja per demagògia política el transvassament del
Xuquer-Vinalopó des de l’assut de la Marquessa,
és poc comedit que algun mitja de comunicació valencià, ens afalague de
comentaris de professors americans per al transvasse Ebre-Xuquer, i
oblide els testimonis dels tècnics de la UE. En
Europa, en el món sencer, sens buscar antagonismes barats, tothom sap
que qualsevol lloc de la terra, té uns mitjans naturals per a
desenvolupar la seva economia, quan ten passes per defecte/excés, el
problema sol és teu, demanar l’ajuda dels demés, l’ajuda del voltant
quan abans no t’has preocupat ni tan sol si vivien, em sembla farisaic,
i fer-te víctima d’un complot antisolidari vers als valencians, ni té
peus, ni dignitat. Perqué des de l?administració valenciana permeteren
l’arrossegament de turons sencers, per a que els dinners negres
sortiren a la llum?, plantant mil.lers i mil.lers
de fanecades d’hort, regats pels aurifers del subsol valencià,
fanecades i regs que han minvat el preu de la taronja, i la capacitat
hidrogràfica valenciana fins el 60%, perqué amaguen esta realitat, i
endamunt, si cal pitjor, el fet de permetre construccions per tot
arreu, digant-se PAIS, o el que vullguen dir (algú de l’administració,
de la societat valenciana, recorda la condemna que hem patit des de
Brusel.les, o és que pensaven que en Europa estan a la babalà). Em va
donar rialla el resultat de les anteriors el.leccions
locals-autonòmiques, rialla de vore amb quina facilitat el poble
valencià va caure en el parany del PP, i tot damunt la bajocada dels
socialistes (aquestos viuen ancorats en un passat descolorit, i
desfermat de solucions), incomprenssible peró cert. Tant cert com la
manca d’espirit valència en el cap i casal, Grisolia comenta que l’ús
del nostre idioma ha caigut allí un 33% , si ja eren menys del 25% els
habitants del cap i casal en parlar valencià, amb aquest informe, i
mirant la política cultural de la generalitat d’aquí a 20 anys, ningú
ho parlarà/sabrà parla-ho, impressionant la forma de desfer/desfer-se
d?un país, impressionant i indigna la de tolerar-ho. Peró que parle jo,
de cultura, de llengua, de país, aquí en València amb la ciutat de les
Arts i les Ciències, amb la F1,
amb l’Amèrica Scup, ja tenen prou i en sobres, la cultura i tot l’altre
rotllo sol queda per als pobles, per als pobres valencians de poble, el
que itere, impressionant i malèfic en grau superlatiu. Aquestos són els
mals del nostre país, el que callem davant de la hipocresia
reaccionària dels nostres governants, el que permetem que ens canvien
la història, el que ens deixem entabanar per cuatre ramblers/botiflers
de seny curt i de mans llargues, l’altre és pura i dura demagògia
política.

Joan Alfred Climent i Quiles.

www.acicastello.org

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!