El
mot Castelló de la Ribera és més que un topònim, és la revindicació
d’una parla, d’una cultura, és no perdre els origens. Clar que pensar
això no està a l’abast de tothom i menys en el temps que corren, temps
plens de buits culturals construïts a consciència gairebe per totes les
administracions de l’actual estat espanyol, temps on la foscor recorda
i molt al passat dictatorial d’un país amb etiqueta demòcrata però amb
moltes màcules feixistes d’esperit.
Per
a parlar del topònim del poble hi ha a tenir sempre en compte el
contingut històric, la història del mateix i la mateixa comença amb la
seva naixença. Ningú amb el seny ben ficat pot negar que foren les
tropes de Jaume I el Conqueridor les que conquistaren les terres que
conformen el nostre terme municipal als moros, ningú pot negar que el
90% de les mateixes eren de parla catalana, com tampoc es pot negar el
topònim que donaren al llavors llogaret fou el de Castellò (genuïnament
paraula catalana) amb l’afegit de Xatiba per dependre de l’ajuntament
d’aquesta ciutat, fins aquí sembla sempre que l’anomenat seny d’alguns
no vaja a desvariar podem estar tots d’acord. On ja surten les
primeres contradiccions pel dolent desenvolupament del document reial
signat per Felip II (document que convertia al llogaret de Castelló de
Xatiba en vila reial, o siga en dret a tenir ajuntament propi) és en
allò que diu taxativament – la vila nova de Castelló, aquí hi ha qui
interpreta de forma poc seriosa, de manera interessada que el rei Felip
II canvia el topònim Castelló de Xa…. pel de Vila-nova de Castelló ,
interpretació històrica com he anomenat abans molt sui generis, o siga
sens fonament ni rectitud (de tota mena continuem tenint per les parts
un topònim català, encara que un d’ells el de Vila-Nova de Castelló no
s’ajusta a la realitat).
Tothom
mínimament instruït sap que desprès de la desfeta d’Almanssa, el rei
d’Espanya, el borbò Felip V vullgue centralitzar l’estat seguint les
emprentes del seu avi en França Lluis XIV (el rei sol) intentant
soterrar la parla catalana fins i tot en els topònims, questió que sol
seguiren i de forma ruboritzadament aclaparadora en el cap i casal del
regne de València, i dic sol seguiren perquè en els pobles la parla del
poble, la parla de naixença continua siguent la catalana. A Castelló de
Xatiba i per haver lluitat a favor de l’arxiduc austrià (Carles), li
ficaren a més de la perdüa a ser vila reial, Castellón de Carcagente o
siga ens furtaren el topònim i l’ajuntament per la força, topònim
aquest que al final es quedà en el de Villanueva de Castellón o siga
ens imposaren per la força un topònim.
Fins
aquí la realitat de qui va furtar als castelloners el topònim i quines
arrels teniem els castelloners de sortida, altres històries són i seran
les que parlem del perquè Castelló de la Ribera, i dic seran perquè de
la mateixa manera que hem donat el primer article a sobre del topònim
donarem el segon i el faré per dignitat, per dignitat a aquells que
fonaren el nostre poble. En quan a la fallada del Tribunal Suprem,
recordar que hi ha a respectar-la encara que no soc d’acord en ella, ja
que lliurement puc pensar i tinc arguments de pes per a fer-ho vore en
el transfons maniobres polítiques allunyades totalment de la realitat
històrica del nostre poble, o siga de l’assumpte del topònim.
Joan Alfred Climent i Quiles
Castelló de la Ribera
La vostra aportació, amb aquest treball d’informació i difusió sobre la realitat dels esdeveniments històrics, referits a la seva denominació actual, omplen i mostren quan vàcua i malintencionada és la política espanyolitzant, que des de sempre patim els Països Catalans. Moltes gràcies