acicastello

Castelló de la Ribera

7 de febrer de 2007
9 comentaris

El Programa Cívic Municipal per a 2007-2011:

Des
d?acicastello.org, vam anunciar la posada en marxa d?una iniciativa de la
nostra publicació: el Programa Cívic Municipal 2007-2011.

Iniciem aquesta idea posant
a la vostra disposició aquesta nova Secció, per a que participeu en els
afers públics del nostre poble, aportant propostes, idees, projectes,
necessitats, … que considereu prioritaris i que ens afecten de forma
col·lectiva. Les podem discutir, pensar, escriure, … i després les
remetre?m per escrit a tots els partits del poble abans de les
eleccions, demanant-los que les incorporen als seus respectius
programes.

El Programa Cívic Municipal 2007, és allò que vosaltres i nosaltres podem elaborar per a ací Castelló, per al nostre poble !!

Proposem classificar el programa cívic en 4 apartats i diversos subapartats, en els que considerem que es poden recollir les idees que exposeu. De totes formes podeu millorar la nostra proposta.

1.- LES PERSONES:

1.1.- Benestar social.

1.2.- Salut.

1.3.- Seguretat púbica.

1.4.- Infància.

1.5.- Joventut.

1.6.- Dona.

1.7.- El majors.

1.8.- Immigrants

1.9.- Cultura.

1.10.- Educació.

1.11.- Esports.

1.12.- Festes i oci.

2.- EL MEDI AMBIENT:

2.1.- Espais a protegir.

2.2.- Patrimoni agroambiental.

2.3.- Ecoparc.

2.4.- Energies renovables.

2.5.- Reciclatge.

2.6.- Campament Cazuma de Bicorp.

2.7.- Contaminació acústica.

3.- ELS RECURSOS ECONòMICS:

3.1.- Hisenda i personal.

3.2.- Impostos locals.

3.3.- Agricultura

3.4.- Indústria.

3.5.- Comerç.

3.6.- Hosteleria.

3.7.- Turisme.

4.- LES INFRASTRUCTURES:

4.1.- Edificis municipals.

4.2.- Urbanisme.

4.3.- Obres públiques.

4.4.- Patrimoni Arquitectònic.

4.5.- Transports públics.

4.6.- Ràdio local.

4.7.- Noves tecnologies.

Castelló de la Ribera – www.acicastello.org

  1. Els programes electorals solen convertir-se en paper mullat. De fet, qui recorda el programa que va guanyar per majoria absoluta les darreres eleccions? Ara, quan el torne a rellegir, em resulta més divertit que els monòlegs del Buenafuente. Li passarem factura? Jo pense que no. Per tant, de què serviran els que apareixeran enguany?

    Tot i això, la intenció de l’equip de redacció és fantàstica: fer parlar el poble. Jo pense que per molt que parle el poble, si el que el té que escoltar es fa el sord o manipula egoistament la veu de la gent d’apeu, poca gent s’animarà a col·laborar.

    En aquest sentit, faig una proposta: que els partits presenten gent als llistats electorals que escolten i mostren fefaentment que no són uns prepotents. És a dir, que davant les crítiques constructives de la ciutadania no mostren cap hostilitat ni enfrontament personal. Tampoc m’agradaria que foren gent amb projectes tancats o sense alternatives. Estem molt acostumats a frases com "això no es pot fer perquè ho dic jo".

    Per una altra banda m’agradaria que el l’apartat 9.7 s’establira un canal de comunicació directe amb qualsevol membre de la corporació municipal. Vull dir, que es facilite la comunicació directa per correu electrònic amb qualsevol regidor o regidora de l’ajuntament per tal d’expresar-li les queixes, els suggeriments o les felicitacions.

    Moltes gràcies per la possibilitat d’expressar en veu alta les meues inquietuds. Endavant!!!!

  2. La dita es: El que calla otorga. Doncs no callem. Qui parla se equivoca però hem de parlar i segurament equivocan-nos però parlar i si cal demanar disculpes.. pero no callar , no atorgar . Potser donar nom a les coses no les fan ni millor ni pitjor , no canvia l’estat ni les conseqüències però demostra que estem vius i pensem i el pensament és perillosament humà. Si pensem el poble més promte o mes tard s’asemblarà a nosaltres . Segurement no sera millor per això però quedarà clar qui son els amos i qui el gerent.

  3. de l’apartat 4.3.- Obres públiques, propose que tots els partits es comprometen de formar urgent a treballar per la circumvalació de la carrtera, i que es faça entre 2007 i 2011, si no, pensaré que tots són iguals d’incompetents.

  4. de 1.7.- El majors: Jo ja soc major, i pense que deurieeu solucionar el tema de l’Asil-Residencia-Centre de dia, … o poseu-li el nom que vulgueu. Em pregunte: on anirem a parar els vells de Castelló quan ningú ens vulga cuidar?

  5. Creo que sería interesante realizar propuestas que estén al alcance de los presupuestos del ayuntamiento y no aquellas que en casi su totalidad dependen de Diputación o Generalitat (como el ejemplo de la circunvalación). Creo que sería más real. Por otro lado, y como idea quizás un tanto utópica, propongo realizar esto mismo en directo, es decir, ¿por qué no se hace esto mismo juntándonos por ejemplo algún viernes en el Teatro Ideal o en el Musical o en la Obrera para recoger estas inquietudes? Simplemente eso, ciudadanos que aportan ideas constructivas independientemente de su ideología, buscando únicamente el bien del pueblo. Nos veríamos las caras, sería menos frío que el mundo virtual y demostraríamos que estamos ahí a quien pueda ganar. Pero eso sí, ideas constructivas y posibles, dejando aparte sentimientos políticos porque sino quedará todo en agua de borrajas. Es sólo una idea. Gracias y saludos a todos los internautas.

  6. Si a los viejos los van a tratar como a los discapacitados psiquicos del C.O.M. El Castellet, no hay mas que ver el autobus del transporte, prefiero morirme ya, no sea que acaben humillandome de manera tan descarada.

  7. Treball i Cultura: Com prioritats i instruments necessaris per avançar en la realització de la qualitat de vida per a Castelló i la possibilitat d’una vida digna per a tots.
    Tots sabem que el cinema és un art i un element de cultura de primer ordre. A Castelló teníem un projecte de cinema magnífic. Encara recordem aquella presentació d’un projecte il•lusionador, únic, m’atreviria a dir a nivell de país. Com gaudírem amb Cinema Paradiso!
    Què s’ha fet d’aquest projecte que EU va posar en marxa quan era alcalde el Sr. Vizcaino? On ha anat a parar el treball que feren l’equip coordinat per Eugeni Gregori? Vam arribar a ser un referent cultural a nivell comarcal. Un grup d’amants del bon cinema, del poble i dels pobles veïns, esperàvem expectants les programacions. Les millors pel•lícules que es passaven als cines de la capital, com Albatros i Babel, les podíem veure a Castellò. Una llàstima que el projecte no continuara. Malauradament en aquest aspecte hem anat arrere. Per què el mateix partit, ara amb majoria absoluta no va reprendre aquest projecte. No hi ha diners, no ens val, com explicació. Tots sabem que aquest projecte no era una qüestió de diners.

  8. DIÀLEG, RESPECTE I SENTIT COMÚ: Des d’EU continuarem lluitant……, des del diàleg, el respecte i el sentit comú.

    Diàleg queeè?, quin diàleg?, de sords, de cecs, de muts… Amb qui heu dialogat, que el poble no s’ha enterat? Sobre quins temes? Un exemple, per què no heu obert un diàleg sobre el PGOU. Penseu que el poble no té res a dir sobre quin urbanisme vol i necessita? Teniu por que el poble vos torne a dir que no vol carrerons, ni voreres d’una persona? Per què en este tema només dialogueu amb els arquitectes, aparelladors i tècnics d’urbanisme que són del mateix equip de futbol que els constructors i el agents urbanitzadors? Per què no dialogueu i jugueu en l’equip del poble? El poble no som tècnics, però sentit comú si que en tenim. Un carrer i una vorera amples ens fan una vida més digna a tots, que no els que s’estan fent aprovats per vosaltres. Sí, vosaltres un ajuntament d’esquerres amb majoria absoluta. Des del diàleg amb el poble, el respecte a les demandes del poble i tenint en compte el sentit comú del poble, SÍ que és possible un projecte de progrés. Sense el poble no hi ha projecte.

  9. Segurament l’arquitecta, l’aparellador i els altres tècnics d’urbanisme, que paguem entre totes i tots, no caminen massa. Pitjor per a ells, perquè l’obessitat ataca de forma assassina. El greix, de forma silenciosa, s’apodera de les cèl•lules i quan no t’ho esperes, plafkataplaf, la màquina peta i més feina per a Paco.
    Nosaltres, per salut i necessitat, i perquè tots els metges ens ho manen, hem de caminar tots els dies. No volem ser amigues de l’osteoporosi, ni del colesterol, ni de les neures futboleres de les nostres parelles. Mentre caminen, dialoguem, parlem dels nostres problemes personals, de parella i de com és de difícil entendre i educar els nostres fills. A lo millor tot açò als nostres polítics que ens voleu vendre projectes, de fum, de vides més dignes, de respecte, d’impulsar valors, de civisme, de recuperar il•lusió, de coherència, de progrés…no us interessa estes coses per aconseguir els vostres propòsits. Però nosaltres cada nit continuem caminant i patim, les dificultats que comporta fer exercici per uns carrers i unes voreres que no estan fets per a les necessitats de les persones que volem una vida més digna, de VERITAT, no de paraula de projecteperaleseleccions. Continuarem oferint el nostre diàleg.

Respon a Caminadores Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!