Res li dirà eixe fenòmen als que volen que la vida siga tan simple com ells. Però, per a mosatros, la seua importància és evident.
Del nostre pensament depén la nostra acció. I, per tan, la confusió
mental a la qual mos hem referit abans pot portar-mos a un error
–difícil de revisar – i, per tant, al fracàs.

Una
manera de provar la validesa de l’esquema esmentat: examinar la següent
relació amorosa – deixem al lector l’anàlisi del fenòmens anàlegs. X
està enamorat-a d’Y. Per Z sent res per Z. Però, per raons que no venen al cas, X es va desenamorant d’Y i, encara que no de forma conscient comença a agradar-li Z, però mantenint encara la idea que està enamorat-a d’ Y.

X,
en donar com a vàlides ,conscientment o inconscientment,
interpretacions del passat , encara que desmentisquen la realitat
actual, reprimix els seus verta ders pensaments i sentiments – i viceversa. Però quin preu paga? Molt alt. Endinsar-se en contradiccions – tant mentals, afectives i conductuals – que no sols se’l menjaran, sinó que el conduiran a ni viure l’amor d’Y – per estar acabat – ni el de Z – perquè allò més probable és que no naixerà.

Acabem amb un parell de preguntes
pertinents. ¿Per què romanguem fixats en una posició de no-canvi,
probablement inconscientement? ¿Per què mos instal.lem en una crisi
permanent: en un món que no acaba de morir i en un altre que no acaba
de nàixer? Una resposta possible: el present el vivim com a amenaçant.
La por al buit, a allò és desconegut mos fa aferrar-mos al passat, a
allò conegut, a allò segur, encara que això mos supose navegar en una
no-vida.

( 1 ) Vore el meu article: “ Mosatros i el temps. “ 29-11-2.007.

Eugeni Gregori Climent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!