acicastello
Castelló de la Ribera
Les regidories de Medi Ambient i d?Urbanisme aposten
per la biomassa urbana i no per l?asfalt.
que són les conreades i, quan més centenàries, millor. Fins el punt
d?haver escoltat com algú li proposava algun simpàtic malnom que,
afortunadament, només va quedar com una broma innocent.
Així,
la més espectacular la va fer plantar al costat de l?església, d?una
manera simbòlica i molt significativa, ja que tothom sap que la pau i
les rametes de l?olivera tenen una entranyable relació. Propi d?un
pacifista declarat i diplomàtic empedreït.
Però, actualment, la família de les arecàcies (Arecaceae), també coneguda com la família de les palmeres (Palmae),
li ha pres el relleu a aquella primera dèria institucional per les
oliveres. I, amb una sensibilitat especial per cuidar l?estètica de les
entrades del poble, ens rep un exèrcit de Palmeres datileres o Phoenix Dactylifera,
un arbre tradicional d’Aràbia, quan entrem a Castelló des del sud, com
una metàfora respectuosa del nostre passat musulmà, ara que ens ve
tanta immigració d?aquelles terres i el món ianqui/sionista els tracta
tan injustament.
Per
suposat, i sense insinuar cap ironia ni sarcasme, no cal ni parlar dels
nostres jardins, places i parcs, que reben una acurada atenció per part
del jardiner municipal, aquest sí que és un professional ?como la copa
de un pino?. Felicitats!
Tanmateix, les actuacions en els paratges com el de La Font Amarga, s?emmarquen dins d?aquesta admirable sensibilitat ecològica de les regidories mediambiental i urbana.
I, ara
que s?acosten les eleccions, sembla que ens tenen preparada una
sorpresa. En una part del casc urbà es pot admirar un magnífic exemplar
de canyar de riu (Arundo donax), que pertany a la família de les Poaceae o Graminíes, subfamília de les Arundinoideae, tribu de les Arundinae, així com també d?esbarzer,
una planta del gènere Rubus dins la família Rosaceae que compta amb
diferents espècies i que habitualment es classifica dins les especies
de Rubus ulmifolius o Rubus caessius, però en haver
molts híbrids naturals la classificació exacta és problemàtica fins i
tot per als botànics especialistes. On estan els diners que es van
recaptar per a la urbanització d?aquests carrers?
A més a més, ret un espectacular homenatge a l?agricultura local amb excel·lents tarongers (Citrus sinensis), l?arbre de la taronja, que pertany al gènere Citrus que forma part de la família de les Rutàcies,
alguns dels quals coberts per exuberants esbarzers, per tal d?evitar la
connexió del trànsit que ens arriba de Xàtiva, Manuel i Senyera amb la
carretera de La Pobla Llarga,
el Cementeri o el polígon de Sant Joanet, acollint, d?aquesta manera
tan espectacular, els visitants i mostrant-los les nostres delícies
botàniques per dins del casc urbà. Realment, un espectacle!
Pel
que fa al trànsit que encara ve de Sant Joanet cap a Castelló, també és
convidat a entrar per dins del poble. Ben bé s?ho mereixen els 25
exemplars de Citrus sinensis que separen la carretera
de la ronda, són prou més valuosos, electoralment parlant, que els
?quatre tarongers? que es van arrancar del polígon ?El Pla?. Total, que
quan més trànsit per dins del poble, millor i, al mateix temps, si li
faig la guitza als clients del taller de cotxes d?algun membre de
l?oposició, molt millor encara. Tres pardals d?un tir! Segurament serà
el taller de cotxes amb més jardins al voltant de tot el País. Tot un
espectable! Com diria el botànic Cabanilles (1745 – 1804).
Tot i això, des d?alguns sectors molt sensibles als olors de les granges, es tira en falta algun mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) que és un arbre conreat especialment pel seu fruit, la mandarina, d?una flaire fantàstica.
Potser, d?ací uns anys no ens caldrà anar a comprar fruita a Ca La Molina ni a Ca Enriquito, entre els ?fruits saborosos? dels Jardins Botànics i els Carrefours o els Mercadones tindrem de sobra.
Transcrivim literalment un fragment del PROJECTE DE PROGRéS que
?prometia? el programa electoral d?Alfred Gregori l?any 2003:
Evidentment, era molt millor que la que hi ha ara. Ha enganyat al poble?
Enhorabona!
Vicent Bravo i Ortiz
Respon a Robert Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt interessant la idea de la piscina, encara que crec que no és gens novedosa, ja fa temps que hi han per ahí. El que si és novedós és la proposta d’escalfament de l’aigua amb solar i geotèrmica, que encara que resulta costosa s’amortitza en pocs anys i és molt neta i de baix consum. A més, voldria apuntar altra solució d’estalvi de recursos en les instal·lacions del polisportiu: recuperar l’aigua que es renova periòdicament de les piscines per al rec de la gespa artificial del camp de futbol (no menys de 1500 m3 per any) i ara que encara no s’han acabat les obres de les piscines aquesta remodelació i ampliació de dipòsits es pot replantejar, o no mereix la pena estalviar l’aigua?.