acicastello

Sense
més intenció que anar a donar algunes voltes a la pista, que algú
s?atreviria a dir d?atletisme però no a aquesta que envolta el ?camp?,
em vaig llançar (bé, simplement vaig començar) a córrer. Desprès de
dues o tres voltes de trencar-me les cames per aquella senda de
quasi-formigó i de veure el verd jardí buit, vaig fer la intenció de
córrer (estil reserva titular) per la banda. Quin plaer per a les
cames…. Mitja volta vaig durar. Encara no m?havia acostumat a la
catifa de gespa artificial quan des de fora vaig sentir (amb tota
l?educació del món, això si):

• Feu el favor de baixar d?ahí (a mi i al meu company, que no us he presentat, per cert).
• Però, que no podem córrer pel camp?
• Doncs, no.
• Però, i els futbolistes que fan?
• Això no és així, home…
• Aleshores, què passa? Per què no podem córrer? Però, si no hi ha ningú!
• és
  què no podeu, ehh, perquè, ehh, no hi ha encara normes i m?han dit que
  no deixe entrar a la gent que no siga de l?escola de futbol. Allà més
  avant, si voleu vindre a jugar, ja es farà un horari on podreu
  sol·licitar una hora per poder jugar a futbol.
• Però…, per què no podem córrer?
• és que no volen…. (la frase)

Ninoninoninoni…. qui serà que no vol? Que serà un jardí d?eixos de no entreu que feu malbé la gespa que ací no creix ni regant-la tres vegades cada dia? Però, si és de gespa artificial! Nonínonínoní…

Una
miqueta mosca o indignat de veure que no hi podia fer res vaig baixar
del somni/jardí artificial cap a la terra. Millor dit, cap a la crua i
DURA realitat de l?esport (el que hom coneix com NOT-FOOTBALL). Sense
pena ni glòria, férem els 45 minuts de rigor i cap a casa. Com no, de
camí cap a casa el tema de discussió era el de la correguda (bé, ja
sabeu). A la discussió varen vindre dos nous companys, els quals feren
noves aportacions al grapat de comentaris que ja he sentit en altres
xerrades posteriors al mateix respecte i que defenen la postura dels qui no volen:

• és que el camp de futbol és per a jugar a futbol!
• és que si us deixen a vosaltres dos, a l?endemà en seran 51!
• és que ara no hi ha normes, i si no hi ha normes la gent ho trencarà tot i acabarà menjant pipes al mig del camp.
• és que la gespa es fa malbé!
• és que, i si trenqueu
  alguna cosa, qui es farà responsable? Almenys, si passa quelcom mentre
  entrenen els xiquets, com què estan federats, es podrà tirar mà a la
  federació.
• és que, i si….
• és que, i si…..
• és que, i si ….. icidicí, és un grup heavy (que diria un amic meu).

Jo,
pel que hem pertoca, només puc dir que simplement havia anat a córrer,
que si no hi ha normes de funcionament del polisportiu, no hi ha; que
si ens deixen a nosaltres i a l?endemà en són 51, doncs millor, ja en
serem 53 que anem a córrer i no 53 que van a trencar el camp (si és que
es pot); que no es fa res de dolent si algú corre per damunt de la gespa artificial,
que això no es trenca!; que si una instal·lació municipal s?utilitza
per a més d?un esport, doncs millor; que si un esport que ens il·lustra
amb imatges dignes del ?pressing catch? que es reemetia a quatro fa
poc, per què l?hem de potenciar tant?; que … bé, ja he dit prou que
açò és el que a mi em sembla i com deia un professor meu: crec, em
sembla i em pareix tot és el mateix: RES.

Només afegiré que sóc un dels dos entrenadors del Club Natació Samaruc,
el de Castelló, que hi ha gent que no coneix la seva existència. Cada
Dissabte, un munt de pares i mares, xiquets i xiquetes, i els dos
entrenadors, fem camí cap a Alzira, la capital de La Comarca
i per això mereixedora d?una piscina MUNICIPAL com la que té (dic jo).
Tot i que tenim un ?ajut? municipal i ens beneficiem de poder nedar en
la piscina del poble a l?estiu, tenim gran quantitat de despeses que
ixen, gustosament, de les nostres butxaques. (Per a què tot aquest
romanç? eehh, a si!) Em pregunte: per què una instal·lació que fan al
polisportiu del poble (EL MUNICIPAL) no la podem usar?.

Per
finalitzar, permeteu-me fer un aclariment respecte al meu començament.
Al títol, quan el vaig escriure, no hem referia sols al jardí de la
tristesa de la meua història del Poli, hem referia també a moltes
altres històries. Com la del jardí de la tristesa que representen el
Mestalla, el Camp Nou, el del Betis…. en definitiva els de l?esport
que afavorim i potenciem. Però sobretot, també em referia al jardí de
la tristesa que contemplàrem aquest estiu quan tallaren els arbres del
polisportiu vell (s?han replantat?).

Gràcies.
Joan
acicastello

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!