acicastello

Castelló de la Ribera

12 de juliol de 2007
0 comentaris

El descredit de l´Esquerra I

La
desfeta de l´esquerra o part de l´esquerra política be de lluny al
menys en España, no així en altres països Europeus o mes enllà del
nostre continent on les coses sembla que han estat diferents.

Sí ens referim a la poca incidència electoral
i social que aleshores a tingut una opció com EUPV en les darreres
eleccions a les Corts Valencianes (Autonòmiques) i eleccions municipals
en tota España, això es deveres, però amb la salvetat que no ha estat
igual la desfeta electoral en tots els territoris. Exemples hi han. Una
primera consideració a tenir en compte. També a passat mes del mateix
en altres opcions polítiques de l´esquerra mes minoritàries però
al mateix temps imprescindibles per salvaguardar el sistema actual
proporcional, i la pluralitat democràtica , sistema a la vegada injust
respecte de la assignació d´escons a les minories. Des de el dia
després de les darreres eleccions hem pogut llegir un bon grapat
d´articles dedicats a la qüestió de la desfeta de l´esquerra. Alguns
d´ells vertaderes tesis de despropòsits, En molts de estos articles
situen el enfasi mes contra les persones que en
les causes objectives de la perdua del suport social i electoral
sofert. Les coses al meu parer poden ser casuals o causals, dic açò
perquè no es casual la majoria absoluta del PPCV i en altres llocs,
tampoc es casual el desgavell que tenim en l´Esquerra. Dic que be de
lluny, perquè molts de nosaltres recordem els temps on al si del PCE-PCPV comença una crisi interna oberta en molts fronts i per moltes raons alguna de estes raons per qüestions històriques i resultats
electorals no massa convincents para el PCE d´acord amb el que
representava i significava a les primeries de la tornada a España d´un
sistema de convivència democràtica sota una monarquia parlamentaria, i
un estat de les autonomies.

Posteriorment comença el
temps on el històric PCE esclata i es constitueix el PCPE ( Partido
Comunista de los Pueblos de España ) encapçalat per Ignacio Gallego,
aquest partit encara esta en actiu, també el Tinent Coronel de
l´exercit de la república Enrique Lister encapçala
una altra escissió interna ( PCOE ) . Mes tard seria el propi Santiago
Carrillo qui fundaria un altre partit també fruit de escissions del
PCE. Aquest s´hanomenara PTE ( Partido de los trabajadores de España)
amb una edició ( Revista ) pròpia que es deia AHORA.

Així
mateix també en el PSOE hi han integracions per una banda PSP ( Partido
Socialista Popular ) de Enrique Tierno i escissions per un altra banda,
exemple el PASOC de Alonso Puerta. Tampoc
es lliura ERC i altres formacions polítiques que no venen al cas.
Particularment conec en primera persona les crisi del PCE. He segut
militant d´aquest partit bastant anys.( Per cert el únic partit on he
militat, EUPV-IU). Causes d´aquest desgavell moltes ( Ideològiques,
d´estrategia, d´ adaptació de praxis política, d´exses de pragmatisme i
manca del mateix ect….. ) culpables tots uns i
altres els de dins mes que es de fora. Ja passat algun temps entre
crisi i crisi el PCE opta per una estratègia basada amb la (
Convergència Política i Social ) aquest debat estratègic del PCE i el
moviment ANTI OTAN ( Recordem el Referèndum ) foren la base per a la
construcció de IU. Aquella convergència naix de la ma del PCE-
PASOC-PARTIT HUMANISTA principalment, han quedat pel camí persones de
la talla personal de Gerardo Iglesias i Julio Angita i així fins avui
també entre crisi i crisi. He volgut fer un poc de memòria perquè crec
que no es pot entendre les situacions actuals si no parem i revisem el
que ha passat abans i el perquè d´aquest
comportament de canibalisme intern en una part important de l´Esquerra
política a España i en el País Valencià. L´esquerra politica i la
social serà sempre necessària per al avanç social i democràtic de la humanitat. Continue convençut d´aço.

En un llibre titulat miserias y grandezas del PCE trobareu algunes opinions documentades al respecte. En
aquest curt escrit no pretenc res mes que participar en el debat de la
situació actual l´Esquerra des de la meua modesta opinió, mirant primer
d´on venin i assumint cadascu la part que li corresponga si li correspon en tots els encerts i desencerts.

Josep. A. Carrascosa.
Vei de Castelló de la Ribera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!