Repassant un article de Sal·lus Herrero al diari Levante del 10-8-07, titulat ?Gonçal Anaya, un mestre de la República?, escriu: ?Per
a Gonçal, l?educació és la base de la dignitat, del respecte, dels
drets, del fonament de l?ordre polític i de la pau social; per a ell,
el mestre ha de mediar entre tres modalitats ètiques: l?ètica de la
convicció (Kant), l?ètica de la responsabilitat (Weber) i l?ètica de la dissidència (Muguerza), es tracta d?aprofundir el desenvolupament de la subjectivitat (a lo Foucault,
com conreu de la raresa) i el desenvolupament de les potencialitats del
saber. L?educació és treball en comú, participació crítica, compartir
els coneixements científics, aprenentatge dels coneixements. L?educació
ha de ser alliberament i emancipació dels temors, dels dogmes i de la
misèria per gaudir de la llibertat?.
M?he
alegrat moltíssim tant de la conversa, com d?haver descobert l?article
que he esmentat, per la coincidència de les nostres reflexions. Perquè
per moltes i moltes Lleis i Normes que s?aproven, sense educació,
cultura, il·lustració, sentit comú i consciència de ciutadans, serà
difícil solucionar els problemes de violència de tot tipus (de gènere,
terrorista, de les guerres, laboral, del trànsit, …), d?indignitat,
d?injustícies socials, d?abús de poder i de no aplicació efectiva dels
drets humans.
Moisès Vizcaino Garrido
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!