acicastello
Castelló de la Ribera
amics, Ximo i Oscar i, per extensió, totes aquelles persones que passen
per les vostres situacions, avui no serà un dia de reflexió com el
nostre. Potser que la vostra situació particular us mantinga en un
estat de reflexió especial sobre el vostre esdevenir. Nosaltres avui,
també des de la fragilitat humana, hem de reflexionar per decret.
Després de quinze dies de campanya, en què els polítics han intentat
acostar-se als ciutadans, dels quals molts d?ells s?oblidaran a partir
de dilluns vinent, agraïm una jornada de reflexió sense reverberacions
partidistes ni dubtoses promeses de benestar personal i social.
sabem, o sí que ho sabem, perquè les campanyes electorals pareixen
autèntiques batalles d?una guerra permanent entre els polítics i els
partits. Vosaltres també esteu immersos en una guerra dura i difícil.
és en aquesta guerra on necessitàreu tota l?ajuda per poder véncer
finalment.
Personalment i virtual us continuarem fent arribar paraules solidàries.
Paraules medicinals i miraculoses com ens ha dit Ximo. Som molts els
qui pensem en el gran poder que poden tenir les paraules. Avui
reflexionem sobre les raons i les no-raons d?uns i d?altres. Però,
sabem que la raó no és una cosa real i tangible. Jo la tinc i tu no la
tens. No és això, sinó que la raó l?hem de construir amb les
aportacions raonades de tots, encara que aquestes siguen oposades i
diverses. Construir la raó ens ajudaria a crear espais de convivència,
a buscar projectes comunitaris de futur. Ja no creguem en les
obstinacions interessades de la classe política, d?aquella que
s?autoanomena correcta.
Vosaltres, per la vostra situació, ara
capteu molt bé l?autèntic sentit de les paraules. Comprengueu i sabeu
com us reanimen les paraules sinceres que expressen afecte, tendresa,
ànim, interés, simpatia, amistat, sentiment, estima, consideració,
esperança, apreci… Nosaltres volem fer-vos arribar, injectar-vos
directament en l?òrgan que les faça més efectives, les paraules
solidàries com, superar, guanyar, reexir, esperançar… perquè volem
ajudar-vos a véncer la malaltia, el dolor, el patiment, el pesar, les
molèsties, la malenconia, la tristesa, la soledat, la desesperança…
Avui, dia de reflexionar, després de tants dies de veure i escoltar les
prèdiques des de la visceralitat, alguns hem preferit fer la reflexió
des de la racionalitat, des del pensament amb vosaltres. Només unes
paraules per vosaltres, ara que la vida us roda amb dolor. Nosaltres
solidaris amb vosaltres, i com la naturalesa ens ensenya cada dia,
apostarem tossuts per la vida.
Diuen que els poetes es refugien en móns ideals i fantàstics, però no
s?ho cregueu, no és veritat. Llegiu els versos de Martí i Pol, i ho
sabreu:
Allò que el vent no diu ni el llamp tampoc
s?aprén en el silenci quan un gest
suscita espais i delimita el temps.
Res no serà fora dels límits purs
d?aquest combat. En l?ombra persisteix
allò que l?home crea amb risc de llum,
senyor de tot i servidor de tot.
Un sol impuls promou somni i neguit
i tot s?explica en un perfil auster
i en uns colors estrictes. Mars enllà
ni cau la tarda ni la lluna creix;
tot és immòbil, i expectant, i breu.
Hi ha un mot que flota en l?aire: solitud.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!