acicastello

Castelló de la Ribera

19 de juliol de 2007
0 comentaris

Des de Castelló de la Ribera és d’a on arranquem

Com de fina que eres, Maria del Mar!

Fa un parell de dijoussos, vaig anar amb entusiame a la Sala Matilde Salvador de la Universitat de València. L’acte s’ho mereixia. Maria del Mar Bonet venia a posta de Barcelona a la presentació d’un llibre-entrevista sobre la seua vida i obra.

Sincerament,
la quantitat de parlaments previs – en foren tres -, em van
despacienciar i capficar alhora. Per una banda, pensava que no li
arribaria mai el seu torn i, per una altra. creia que no li quedaria prou temps per a parlar.

Per fi, va agarrar la paraula Maria del Mar. No sé com s’ho va arreglar, però d’una timidesa inicial – pròpia d’ella – va
passar, en un obrir i tancar d’ulls, a embolcallar-nos a tots amb la
seua veu i la seua paraula. Però, a mi, com a aficionat a la
sociolingüística que sóc, d’ allò que més disfrutava era de sentir, com
sempre, com dignificava el mallorquí i els mallorquins. Per
entendre’ns, com dignifica Raimon el valencià i els valencians."Idem,
eadem, idem". Al torn de preguntes, no em vaig estar de satisfer una
curiositat.


Maria del Mar, des de que el vaig sentir cantar, em faig sempre una
pregunta. ¿ com t’ho has apanyat per a fer del cant de la teua terra un
cant universal?

I va brollar allò inesperat. A la pregunta més ingènua, la resposta més interessant.

– Que bonic és això que has dit! Ja m’agradaria a mi que fóra així! – aixina d’humil és.

I
ens va contar el seu preciós secret. Maria del Mar Bonet ha mirat de
fer universal el seu cant amb viatges de vaivé amb el d’altres riberes
– cite de memòria. I, de sobte, es va encendre una espurna dins de mi.
Em van vindre a la meua ment, els versos de George Elliot, que em solc
recitar quan entre al terme del poble, vinguent de València:

" I seguirem buscant

i al final de la nostra recerca,

tornarem al punt de partida

i el veurem per primera vegada.

I,
per a què Maria del Mar Bonet no dubtara ni un pèl que l’havia clavada
amb la seua resposta, al final de la taula redona, em vaig acostar a
ella per a mostrar-li la coincidència de les seues paraules amb els
anomenats versos d’Elliot.

– Doncs, en això estem- es va limitar a dir.

A mi ja no em cap el menor dubte – no sé, a vosaltres.

Maria del Mar eres tot un referent complet. O, com dirien al meu poble, eres més fina que un pensament.

Eugeni Gregori Climent


www.acicastello.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!