acicastello

Castelló de la Ribera

20 de març de 2007
0 comentaris

Camí de Santa Anna i Pasqua

Si mirem des de la coherència, o des
de la ironia, possiblement Esquerra Unida està fent en el camí de Santa
Anna el que va dir, en el programa de 2003, que faria sobre ?Trànsit i seguretat ciutadana?: PROCURAR ACONSEGUIR LA MÀXIMA SEGURETAT ALS CARRERS DE CASTELLÓ.
continua…….


Per
a molts castelloners i castelloneres aquest camí és un carrer més de
Castelló, però un carrer molt especial, amb unes connotacions úniques
lligades a les nostres vivències infantils i juvenils, lúdiques i
esportives, recreatives i de desconnexió de presses i de problemes. De
quants amors juvenils podria donar testimoni el camí de Santa Anna?
Aquest camí, per a molts de nosaltres és el
carrer més important de Castelló. Sempre, a qualsevol hora i en
qualsevol època, trobarem gent que puja i baixa caminant o amb
bicicleta. Uns, simplement caminen, altres fan esport, alguns hi
passegen per prescripció mèdica, i tots podem gaudir, encara, sí encara, conscientment o inconscient, del paisatge, més bonic del poble. Però sovint, ens oblidem que el camí també és paisatge. Els camins són paisatge, alhora que el vertebren.

Aviat serà primavera, arribarà
la Pasqua i les mones. Aquest camí tindrà la màxima afluència
d?usuaris. Tots, grans, menuts, joves, amb la mona, l?ou, la
llonganissa i l?encisam, anirem als nostres paratges més estimats:
Castellet, la Font Amarga,
l’Utxera, Alts regs, Miragall o Santa Anna. Alguns d?aquests espais han
estat protegits en el nou PGOU i altres no, encara que figuraven com a
tals en el programa d?Esquerra Unida presentat
en les eleccions de 2003. Som molts els castelloners que hem demanat
protecció especial, des de l?Escalona cap amunt, en les al·legacions
d?aquest pla, perquè sabem que alguns d?aquests paratges estan en el
punt de mira dels especuladors més destructors del paisatge. Com déiem,
la veu de la tradició ens tornarà a conduir cap amunt pel camí de Santa
Anna. Si algú no hi posa remei, anirem i tornarem pel camí i fins
l?Escalona, patirem les conseqüències de la falta de responsabilitat
d?aquells que tenen el deure de mantenir els camins en bon estat i de
vetlar per la preservació del paisatge.

Si
ens posem una càrrega d?optimisme en vena, podem tirar mà de
l?argumentari més positiu. Les bandes reductores (clots de part a part
cada 20 metres)
instal·lades al camí, ens protegeixen dels conductors temeraris que no
respecten les limitacions de velocitat. Si estes bandes foren un poc
més profundes, encara ens protegirien millor perquè els vehicles
haurien de parar per superar-les. La reducció de l’amplària i la
instal·lació de muntons de pedres als costats, ens obliguen a caminar
amb un ull mirant al davant i l’altre al darrere, amb la qual cosa
caminem més segurs, anem més atents. Mirem avant i, mirem arrere. Algú
pot acabar marejat, però tot siga per la nostra màxima seguretat. Si
som optimistes, buscarem sempre la part positiva.

Si
pel contrari, si tenim un moment pessimista i mirem des de la part
negativa, una alerta molt especial, tot i pensant en les xiquetes i
xiquets. Els dies de Pasqua seran molt els xiquets que transitaran pel
camí, amunt i avall. Els xiquets no són conscients del perill, per ells
són dies de diversió, de trobar-se per passar-s?ho el millor possible.
L’estat actual del camí garanteix la millor seguretat per ales
criatures? Atenció especial a les dues corbes que hi ha després del
camí de Climent. Si abans eren perilloses, ara són terrorífiques! Què
fem si anem caminant i coincidim en la corba amb un vehicle que puja i
un que baixa? I si són xiquets? No volem crear alarmes innecessàries,
però si no es parla els problemes no es solucionen. Doncs, parlem-ne i
qui tinga que actuar que actue.

El
paisatge és imatge i, aquesta diu molt més del que, de vegades, pensem.
Els castelloners donarem la millor imatge als qui ens visiten en les
properes festes pasqüeres? Som els castelloners tan desastrats com
tenim el camí de Santa Anna? Segur que no som tan desastrats com tenim
el camí més transitat per nosaltres i pels que ens visiten. L’estat del
camí, de l’abocador i la central elèctrica desmereixen d?un paisatge
que ha estat cantat pel nostre poeta més pregon, Soleriestruch, i per
altres poetes locals. De l’abocador, femer permanent, instal·lat al
camí de Santa Anna, s’hauria de parlar des de l?estudi i l?adequació
paisatgística que plantejava el programa de 2003, així com també del
soterrament.de la línia d?alta tensió. Continuarem parlant-ne.

www.acicastello.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!