Sàhara Lliure 2008

25 d'abril de 2008

0 comentaris

Després d’una setmana convivint amb les famílies saharauis, als campaments de refugiats del voltant de Tindouf, podem valorar millor la realitat de tot el que férem en aquesta experiència, del que estem fent des del nostre país, del que estan passant i, de moltes de les accions que podríem fer per aquell poble que viu desplaçat i desposseït dels seus territoris.

El “paperot” que
férem els espanyols deixant-los en mans dels marroquins amb
nocturnitat, premeditació i lesa traïció és el punt d’arranc d’aquest
desgavell colonialista. Avui, trenta-tres anys després, encara estan
esperant que acabem d’elaborar el cens per al Referèndum sobre l’autodeterminació del poble saharauí.

Mentre,
i després d’alguns anys de guerra contra els invasors del nord, els
refugiats saharauís a l’Algèria malviuen de les ajudes internacionals i
“s’adapten” a la situació de refugiats polítics sense massa ganes/esperances de que la situació comence a canviar.

De
tota manera, les seues prioritats, el seu temps i la seua forma
d’ocupar-lo no tenen res a veure amb els nostres referents i per això
mateix aquell és un territori de molts contrasts: mòbils, “jaimes”,
retretes, cases de fang, parabòliques, inseguretat alimentària,
televisors de plasma, hospitals amb poca higiene, 4×4 d’última
generació, benzineres amb bidons, inseguretat sanitària, internet a
1€/h a la plaça del campament, corrals de ramat amb ferralla, hortet
familiar amb degoteig, carnisseries sense refrigeradors, …

Però, les persones que allí viuen, els saharauis –sobretot els més joves- continuen vivint amb l’esperança de poder tornar a sa casa i viure dels seus recursos sense dependre de les ajudes de la cooperació internacional.
Mentre, nosaltres podríem fer alguna cosa més que visitar-los
portant-los la nostra solidaritat i participant en els seus programes
de vacances per al més joves. No estaria de més propiciar programes de
cooperació per crear i dotar centres de formació professional bàsica
(obra civil, agrícola i ramadera, llanterneria, energia: electricitat,
fred i calor … ; i també participar en totes accions cíviques i mobilitzacions ciutadanes encaminades a aconseguir finalment, mitjançant l’autodeterminació, un SAHARA LLIURE per sempre.

Lluís Piqueras

Piqueu damunt dels títols per a poder visualitzar la galeria d’imatges

Els participans de Castelló amb Sàhara Lliure 2008