Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 d'abril de 2012
0 comentaris

Vigília del primer tomb de les eleccions presidencials franceses

Demà diumenge els ciutadans de la República francesa, nord-catalans inclosos, són convocats al primer tomb de les eleccions a la presidència en uns comicis que poden significar l’inici d’una etapa d’accelerat declivi de l’altre estat que exerceix la seva dominació sobre el poble català.

Les enquestes coincideixen a assenyalar com a favorit al candidat del PSF, François Hollande, en detriment de l’actual president Nicolas Sarkozy amb qui previsiblement es disputarà el segon tomb, d’aquí quinze dies, no només hi participen els dos aspirants més votats en primera instància.

La tercera posició és molt disputada ja que el candidat liberal François Bayrou, occitano-parlant, tot i ser qui ha fet la campanya menys demagògica pot perdre aqueix lloc assolit a les anteriors presidencials del 2007. Marine Le Pen, que es presenta com la cara amable del nacional-populista FN, apareix com la preferida pels electors menors de vint-i-cinc anys. També hi aspira el candidat del Front de Gauche, Mélechon, amb un discurs antiliberal, proteccionista i anticapitalista.

Llevat de Bayrou, tots els demès candidats han esquivat les qüestions que apunten a una crisi de fons, econòmica i socio-cultural, durant la campanya. Com pronostica Xavier Sala i Martin, França és la veritable bomba de rellotgeria de la Unió Europea.  El filòsof i analista polític André Glucksmann deia avui mateix a El País que no cal esperar res de l’Estat francès que es troba en l’atzucac de la recerca neuròtica d’elements d’autoafirmació identitària, sense perspectives de creixement ni basades en la llengua, com Anglaterra, ni en l’economia, com Alemanya.

Post Scriptum, 21 d’abril del 2017.

Cinc anys després el mandat presidencial de François Hollande es clou amb un balanç nefast: declivi econòmic, crisi política amb enfonsament del seu propi partit (PSF) iclosa, ghadisme emergent en ple estat d’emergència i la possibilitat que Marine Le Pen tingui opcions reals de victòria al segon tomb. La dreta tem que els seus candidats Fillon, i en bona mesura també Macron, no superin l’efecte ascendent de l’esquerranisme populista liderat per Mélenchon propiciat per l’enfonsament del candidat del PSF Hamon i el duel a la segona volta sigui entre el candidat de la França insubmissa” i Marine Le Pen. D’aquí l’article signat avui per Frédéric Saint Clair a Le Figaro titulat “Le risque Mélenchon: pourquoi la gauche joue avec le feu“.

Post Scriptum, 21 d’abril del 2022.

Passat el primer tomb de l’elecció presidencial d’enguany Macron representa la continuïtat de l’ordre establert basat en l’eix dreta/esquerra, malgrat que les forces que fins ara el representaven (LR i PSF) hagin pràcticament desaparegut. Melenchon, aglutina l’islamo-gauchisme i s’ofereix com a primer ministre a Macron a canvi del seu suport. Le Pen, representa les classes populars d’identitat francesa, per segon cop, i darrer. Al marge, aflora un quart espai, el de les minories nacionals autòctones (bretons, corsos, catalans, bascos, occitans, alsacians) que no té un lideratge comú ni una estratègia compartida, però que es farà present al nou cicle electoral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!