Per
cert, algú sap per què no es va conservar l’edifici de l’antiga
estació? No haguera pogut servir per a centre de dia, casal jove,
biblioteca, ludoteca…no sé, potser en aquell moment no hi havia
projectes de futur o no teníem encara un equip tècnic d’urbanisme
que li trobara una utilitat dins d’un projecte futur de poble.
Disraeli,
un polític i primer ministre anglés del segle XIX, deia “Mai no
et queixes, mai no expliques”. Ara al segle XXI, després de més
de 30 anys de democràcia, ja tocaria que els polítics canviaren el
xip i es digueren “Mai no ens queixem, expliquem sempre”.
No queixar-se i explicar la coherència o la incoherència dels
projectes. Els ciutadans, els electors, ens conformem amb poca
cosa, tots volem el mateix, que el “poder” ens tinga en compte,
que dialogue amb nosaltres, perquè, ara per ara, el principal
dèficit democràtic és la falta de comunicació entre el poble i
els representats que aquest ha triat per gestionar la cosa pública.
Ja no val l’excusa de què els tècnics han dit, han pensat, han
dissenyat. Els bons polítics saben que les decisions només les
prenen ells i, que cada vegada en són més els qui, a l’hora de
decidir, donen participació al poble. Com deia una consulta feta en
aquesta pàgina, què voldrem al parc, més formigó o més zona
verda per a gaudi? Preguntes senzilles i fàcils, solucions rendibles
i barates. Extretes del manual del polític eficient, “Como hacer
política con el pueblo”, editorial, Utopia.
És
trist, però al nostre país, encara tenim, respecte a altres països
a nivell internacional, grans dificultats per saber què fan les
administracions amb els diners de tots o com prenen les decisions que
ens afecten. La legislació encara fa fàcil que les administracions
no donen tota la informació que se’ls demana, i en conseqüència,
així ens van les coses, qui no vol explicar, no explica ni als seus
més arrimats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!