acicastello

Castelló de la Ribera

9 de juny de 2009
0 comentaris

Mai no et queixes, explica?t sempre

Per
cert, algú sap per què no es va conservar l’edifici de l’antiga
estació? No haguera pogut servir per a centre de dia, casal jove,
biblioteca, ludoteca…no sé, potser en aquell moment no hi havia
projectes de futur o no teníem encara un equip tècnic d’urbanisme
que li trobara una utilitat dins d’un projecte futur de poble.

 

Per
cert, algú sap per què no es va conservar l’edifici de l’antiga
estació? No haguera pogut servir per a centre de dia, casal jove,
biblioteca, ludoteca…no sé, potser en aquell moment no hi havia
projectes de futur o no teníem encara un equip tècnic d’urbanisme
que li trobara una utilitat dins d’un projecte futur de poble.

Mentre
mirava els meus nebots com jugaven, vaig veure les obres que s’estan
fent on ara hi ha la basseta i vaig preguntar als altres pares, què
hi anaven a fer. Quan em van dir que un escenari em vaig quedar
atònita. Mentre em mirava la xicalla jugant i gaudint arremolinada a
l’ombra del plataners, vaig pensar algunes coses i em vaig fer
algunes preguntes: els senyors, tècnics, polítics o
politico-tècnics, ja no saben quan qui és qui, hauran vingut alguna
estona a gaudir del parc i observar quin ús prioritari en fa la
gent?  Hauran vist que la gent necessita, sobretot, ombra i
espai, i poca cosa més per ser feliç al parc? Per a què vol el
poble un  escenari alçat de formigó que restarà espai per a
l’ús i gaudi de les persones? Si els nostres gestors tenen
projectes de futur per als escenaris de l’Ideal, del Rex i del
California, per a què vol Castelló un altre escenari? No té el
poble altres necessitats per gastar-se els diners, com per exemple
continuar millorant el paratge de La Font Amarga? El nostre equip
d’urbanisme, quin poble té pensat per a millorar la qualitat de
vida dels més menuts, dels joves, dels adults i dels més grans?.
Pensar és debades, direu, però sí, sincerament crec que pensar és
necessari per tindre projectes poble, i sense projectes de futur per
al poble, potser, el futur no serà molt millor que el present.
L’aternància democràtica, potser siga el millor mecanisme per
garantir els millors projectes de futur.

 

Disraeli,
un polític i primer ministre anglés del segle XIX, deia “Mai no
et queixes, mai no expliques”. Ara al segle XXI, després de més
de 30 anys de democràcia, ja tocaria que els polítics canviaren el
xip i es digueren “Mai no ens queixem, expliquem sempre”.
No queixar-se i explicar la coherència o la incoherència dels
projectes.  Els ciutadans, els electors, ens conformem amb poca
cosa, tots volem el mateix, que el “poder” ens tinga en compte,
que dialogue amb nosaltres, perquè, ara per ara, el principal
dèficit democràtic és la falta de comunicació entre el poble i
els representats que aquest ha triat per gestionar la cosa pública.
Ja no val l’excusa de què els tècnics han dit, han pensat, han
dissenyat. Els bons polítics saben que les decisions només les
prenen ells i, que cada vegada en són més els qui, a l’hora de
decidir, donen participació al poble. Com deia una consulta feta en
aquesta pàgina, què voldrem al parc, més formigó o més zona
verda per a gaudi? Preguntes senzilles i fàcils, solucions rendibles
i barates. Extretes del manual del polític eficient, “Como hacer
política con el pueblo”, editorial, Utopia.

És
trist, però al nostre país, encara tenim, respecte a altres països
a nivell internacional, grans dificultats per saber què fan les
administracions amb els diners de tots o com prenen les decisions que
ens afecten. La legislació encara fa fàcil que les administracions
no donen tota la informació que se’ls demana, i en conseqüència,
així ens van les coses, qui no vol explicar, no explica ni als seus
més arrimats.

 

Albaida
Castelló

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!