acicastello
Castelló de la Ribera
Els tres Reis d’Orient
Es
una llàstima que no puguem escoltar la conversació dels tres reis.
Parlen del temps que el projecte de la circumval·lació de Castelló
porta aparcat en l’armari “Regals NO” del diputat responsable de
carreteres. Revisen els pecats polítics del poble, el compliment de les
penitències imposades i, naturalment, el penediment demostrat per una
part important dels electors castelloners en les últimes eleccions.
nostre diputat, aspirant a alcalde, sense corbata, s’ha decidit a fer
la revolució. Sap que la paciència, la del poble, és el camí de
l’autèntica revolució. Està cansat de ser tan pacient, tan bon xic.
Està agraït de ser diputat, però el poble vol tocar mare, vol
resultats. Alguns dirigents han sigut injustos i massa severs i que la
seua paciència ha anat paral·lela amb la del poble, sobretot, des que
el partit, amb majoria en les institucions, va acabar totes les
circumval·lacions en la nostra comarca i, en molts pobles d’altres, en
què no eren tan necessàries. Prou d’aplanament i JA!, el DESVIAMENT. Prou de castic, més tolerància i a espavilar-nos, abans que els de ZP acaben i posen en marxa el polígon.
El
diputat de carreteres, escolta i no ho veu clar. Està mosca per la
concessió. S’ho mira escèptic i nerviós. La forma com la mà dreta sosté
el bolígraf, sense cap convenciment, reflecteix la mateixa perplexitat
que dibuixa l’expressió encartonada de la cara. Per a açò, tants anys
paralitzat aquest projecte? No sap que dir i comenta, que tanta
paciència, només porta a la passivitat davant els problemes o, el que
és pitjor, a la ignorància i la indiferència, quan s’hauria d’estar més
atents a les demandes del poble.
Mentre,
el president, està a la feina, mira el mapa i veu la importància que té
el desviament de Castelló per canviar el color polític dels pobles de
la comarca que van des de La Pobla Llarga
fins a l’autovia. Prou de tanta paciència! Tindràs crèdit fins les
pròximes eleccions, si no traus majoria absoluta, ni diputat ni res de
res. Més de tres legislatures governant la Generalitat i la Diputació,
són suficients per demostrar que nosaltres farem la vertadera revolució
que ens porte a l’ajuntament de Castelló. Més que nosaltres no treballa
ningú. Eixim al carrer i donem solucions als problemes. Estem ací per a
servir als ciutadans. Si fem el desviament, guanyarem la partida a
Castelló i, també, als quatre pobles que ens queden pendents a la zona.
Au, prou de queixar-se i tots a treballar.
Castelló,
pacient, observa la foto entre expectant i incrèdul. Després de tantes
promeses incomplides, projectes de calaix i falsos pressupostos, ja no
sap que pensar. El poble, des de la paciència, es mira la partida entre
els dos grans partits. El partit del nostre diputat té a la mà les
cartes de la carretera, del nou Severí, de les vivendes de VPO, de la
residència…, però la vicepresidenta del
govern de l’estat, des l’altra part de l’autovia, a la talaia de
Beneixida, es mira el solar del polígon i compta les empreses i els
lloc de treball. Sap que la carta del polígon, amb la crisi actual i la
que ens espera, pot decantar el resultat a favor del seu partit amb un
jaque-mate.
Els pobles, els ciutadans que patim els problemes, solem ser massa pacients, o meninfots, i
esperem massa que els altres ens traguen les castanyes del foc. Els
altres ens tracten, segons com nosaltres ens mostrem i ens deixem
tractar. Quedem tranquils, passius, no ens comprometem, no fem quasi
res, ens autojustifiquem buscant les causes de les nostres deficiències
locals en els altres. Mentre ho esperem tot dels altres, ens
desesperem, perquè els altres, sobretot aquells que gestionen els
pressupostos de tots, no responen a les nostres expectatives i no ens
solucionen els problemes. Però ara, pareix que els Tres Reis de la Dipu i, potser alguna Reina veïna, s’han decidit a fer la revolució que ens desperte del somni de la paciència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!