acicastello

Papà estat que estàs en el cel

Especulant en el sistema solidari mundial.

Vicent Boix

Escriptor, autor de “El parque de las hamacas”.
http://www.elparquedelashamacas.org/

Vinga a nosaltres el vostre regne.

Va
ser expulsat de l’estat espanyol. El van multar amb 3.240 euros. El
“crim” d’aquest senegalès: vendre 45 DVD de pel·lícules i 147 CD de
música. Falsificats tots. Sentència d’un tribunal de Granada. El passat
gener. No va anar a presó. Però per no tenir permís de residència.

Vull llegir la resta de l’article

Mentre,
l’asseguradora AIG es va anar arruïnant. En Estats Units. Els seus
executius van malbaratar milers de dòlars. En luxes i plaer. Directius
de Freddie Mac. Altra empresa trencada. Van pagar a consultors
republicans. Volien frenar una proposta de llei. Una que imposava
mecanismes de supervisió als “seus negocis”. No té permís de
residència. El senegalès. Els de corbata sí. La justícia està enrajolada, qui la desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajole, bon desenrajolador serà.

Perdona els nostres deutes.

El pla de rescat d’alguns països de la UE
sobrepassa els 2,39 bilions de dòlars (1,9 bilions d’euros). Amb aqueix
capital i si és necessari, els estats podran comprar participacions en
bancs, garantir els préstecs entre les entitats i adquirir actius. A
Estats Units, el pla de rescat presentat per George Bush arribaria a la
xifra de 700.000 milions de dòlars. No obstant això, el govern
nord-americà ja ha invertit 765.000 milions de dòlars distribuïts de la
següent forma: 150.000 en devolució d’impostos per a fomentar el
consum, 300.000 per a crèdits hipotecaris blans, 200.000 en la fallida
de les agències hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, i
115.000 en la nacionalització de certes empreses com l’asseguradora
AIG, que suposadament seran recuperats amb la venda dels seus actius.

Diners
utilitzats en USA per a afrontar la crisi: 765.000 milions de dòlars.
Diners públics per a futurs rescats en USA: 700.000 milions de dòlars.
Diners públics per a futurs rescats en la UE: 2,39 bilions de dòlars. Total: 3,85 bilions de dòlars.

Com també nosaltres perdonem als que mos deuen.

La
xifra total del que podria ser el major robatori de la història mai
contat, equival a la suma del PIB de la índia i Turquia en 2007.
Multiplica per dues al de Brasil i al d’àfrica. Per tres al de Mèxic,
Espanya o Itàlia. Per set al d’Argentina. Per deu al d’Uruguai.

El
deute extern dels països del sud (mal nomenats subdesenvolupats) era de
2,5 bilions de dòlars a inicis d’aquest mil·lenni. Si el capital per a
salvar bancs, es destinara a salvar països, seguirien sobrant 1,35
bilions. Al juny de 2005, el G-8 anunciava una reducció del deute per a
prop de 40 països fortament endeutats, per una suma de 55.000 milions
de dòlars. Una pomada si es compara amb les costoses i embullades
operacions quirúrgiques realitzades al sistema financer.

1400 milions de persones viuen en l’extrema pobresa i segons la FAO,
923 milions pateixen fam en el món (75 més que l’any passat). Per a
eradicar-la, el director d’aquest organisme va reconèixer que fan falta
30.000 milions de dòlars anuals. Només va recaptar 7.500 per a quatre
anys, arriscant d’aquesta manera un dels objectius del mil·lenni.
Comprar menjar fins al 2015 (en els mateixos països afectats i no els
excedents d’USA), costaria 240.000 milions de dòlars (30.000 X 8 anys).
Seguirien quedant 1,11 bilions.

L’Ajuda
Oficial al Desenvolupament del Govern Bush va sumar 27.500 milions de
dòlars en 2005. Un 2% de l’emprat en els seus plans de salvament. Tots
els països rics van oferir prop de 100.000 milions de dòlars en 2007,
però segons l’ONU farien falta 18.000 milions més. Es podria abonar
aquest increment en els pròxims 10 anys -180.000 milions- sense exigir
canvis en les polítiques internes i es disposarien encara de 930.000
milions.

Un
dels objectius del mil·lenni estableix que tots els escolars del món
han d’acabar el cicle de primària en l’any 2015. Una fantasia? Segons
l’Aliança Espanyola Contra la Pobresa,
aquesta meta no s’arribarà a en la data estipulada. 75 milions de
xiquets i xiquetes no estan escolaritzats, gràcies en part que els seus
estats gasten més diners en el deute extern que en formació. Segons
aquesta Aliança, en l’any 2006 els països amb rendes baixes van rebre
5.000 milions de dòlars d’ajuda directa per a educació. No obstant
això, farien falta 6.000 milions més per a completar l’objectiu. Si es
garantiren fins al 2015, es precisarien 48.000 milions de dòlars (6.000
X 8 anys). Restarien 882.000 milions.

2.400
milions de persones no tenen accés a sanejament adequat i més de 1.000
no tenen aigua potable. 2 milions de xiquets i xiquetes moren a l’any
per malalties que es propaguen per l’aigua bruta i/o instal·lacions
sanitàries inadequades. L’ONU va calcular en 2001 que es necessitarien
23.000 milions de dòlars anuals per a proporcionar aigua potable i
sanejament a tots els habitants del planeta, complint d’aquesta manera
un altre objectiu del mil·lenni en 2015. Una vegada més l’estimació no
s’arribava ja que es dirigirien 16.000 milions. Assignar els 7.000
milions anuals que falten significaria un total de 98.000 milions de
dòlars (7.000 X 14 anys). Encara constarien 784.000 milions de dòlars.

A
nivell mundial, en l’any 2006 morien 72 xiquets i xiquetes menors de 5
anys per cada 1.000 naixements vius i entre els anys 1990 i 2005, la
mortalitat materna tot just va disminuir un 1%. Amb
aquestes xifres s’està lluny de complir un dels objectius del
mil·lenni. En el mateix any i segons l’ONU, es va canalitzar la xifra
de 3.500 milions de dòlars per a millorar la salut materna i infantil.
Farien falta 7.000 milions més a l’any, és a dir, 56.000 milions de
dòlars per als pròxims 8. En la vidriera encara tritllejarien 728.000
milions. 

Desenes
de milions de persones moren a l’any per SIDA, tuberculosi, malària i
altres malalties. En 2006 es va estimar que la xifra per a assolir
aconseguir l’objectiu del mil·lenni quant a la reducció de la
mortalitat per aquestes i altres patologies, hauria de ser de 20.000
milions de dòlars. Cal dir que no s’ha assolit reunir aquesta suma. Si
es prenguera com referència i s’abonara fins a l’any 2015, es
necessitarien 200.000 milions de dòlars (20.000 X 10 anys). Encara
existirien 528.000 milions per a seguir canviant el món.

10 milions de joves moren a l’any de pneumònia, xarampió i tètan, segons Save The Children.
El tractament per persona en cadascuna d’aquestes tres malalties
costaria 30 cèntims d’euro, 15 i 40 respectivament. Aplicar tots els
tractaments suposaria una suma total de 10 milions de dòlars. A dòlar
per xiquet. Vergonyós.

A
manera general, per a avançar en la consecució dels objectius del
mil·lenni farien falta 150.000 milions de dòlars anuals fins a 2010. Al
setembre de 2008, en una trobada celebrada per l’ONU a Nova York, els
països desenvolupats només van aportar 16.000 milions. Una broma de mal
gust si es compara amb les ingents quantitats aportades al sistema
bancari.

En el Cimera del Mil·lenni del 2000, es van
constituir una sèrie de metes a complir en l’any 2015. Es van denominar
objectius del mil·lenni i la majoria s’han relatat en aquest article.
Possiblement serien accessibles i fins i tot es podria aspirar a molt
més, si s’emprara d’una forma més solidaria els diners públics
disponibles per a salvar a bancs corruptes. Probablement seguiria
sobrant diners que es podria destinar a altres fins. Per exemple, per a
reduir l’analfabetisme a la meitat, que segons la UNESCO,
afectava a 700 milions de persones en 2005. Aquest objectiu es va fixar
en el Fòrum de Dakar i requeriria 26.000 milions de dòlars. 

No ens deixes caure en la tentació. 

El
27 d’octubre, rebelion.org publicava un ampli article de éric
Toussaint, sobre les causes de la crisi alimentària. L’autor narrava
com el banc belga KBC, va iniciar una campanya publicitària per a
animar a la ciutadania a invertir en sis aliments bàsics. Els seus
anuncis proclamaven sense pudor algun: “Traieu avantatge de l’alça de preus dels productes alimentaris!”. Segons Toussaint, la publicitat presentava com “una oportunitat” la “penúria d’aigua i de terres agrícoles explotables”, que deriva en “una escassesa i una conseqüent alça de preus dels productes alimentaris bàsics”.

Casual
i paradoxalment, aqueix mateix dia, els mitjans de comunicació
informaven en les seues pàgines d’economia que el govern belga havia
decidit injectar 3.500 milions d’euros al KBC. Servirà el capital
públic per a promoure i aguditzar la fam a través de l’especulació
criminal dels terroristes refinats? I el gran dubte que tinc després
d’escriure aquest article: Podrà pagar el menjar el senegalès expulsat
per vendre DVD pirates?

 (Versió de l’article amb bibliografia en:

http://www.elparquedelashamacas.org/html/biografia.html)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!