Presentació de la grafia de les paraules compostes
La grafia de les paraules compostes
La proposta de la Secció Filològica (2016, 2017) ¿ha millorat la de Fabra (1956)?
Abelard Saragossà (Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la llengua)
«Cal pensar que l’ortografia no ha d’esser una cosa d’uns quants –erudits, literats– ha d’esser per a tothom.» (Pompeu Fabra 1906: 214 [66])
Índex
Introducció
- Objectiu del treball
- De dotze articles a un llibre
- Contingut del treball
- Condicions per a rectificar normes prèvies
- Entre l’espasa i la paret
- Com solucionar problemes sense perjudicar a ningú
Part primera. Aportacions de Fabra (§2-§6)
- Primera separació de Fabra (1956): l’estructura de la gramàtica
- Una estructura gramatical simple i coherent: Fabra (1956)
- Estructura de la gramàtica de la Secció Filològica (2016)
- ¿Per què Fabra escrivia assaonar?
- Primer: la teoria. La derivació: justificació de assaonar
- Derivació secundària
- El concepte radical
- Teoria de la composició: ull de poll, aiguamoll i desfer. Visió panoràmica
- Delimitació entre la composició i la sintaxi
- Paraules compostes sintàcticament irregulars
- Paraules compostes per prefixació
- ¿Quines regles determinen la grafia de les paraules compostes?
- Dos regles simples: ull de poll i {aiguamoll, desfer}
- Justificació de les regles fonamentals de la composició
- Excepcions que, paradoxalment, són positives
- Un principi important: separar per a facilitar la lectura
- Més factors que aconsellen la separació
- El guionet. ¿Per què Fabra escrivia antireumàtic (no antirreumàtic) i asimètric (no assimètric)?
- Introducció al guionet (despús-demà): convé justificar cada ús
- Les grafies antireumàtic i asimètric: plantejament de la qüestió
- Un marc atractiu per a les paraules compostes: Fabra (1956)
- Set aportacions a la derivació i la composició
- Limitacions de les aportacions de Fabra
- Valoració de Fabra (1956)
Part segona. Separacions de Fabra (§7-§13)
- Separació de Fabra (en 1972) i retorn (en 1992) sense mostrar les raons de Fabra
- Mirar altres llengües sense considerar la pròpia
- La proposta de Fabra és substituïda per propietats vagues
- Emmarcament de l’Ortografia (2017) de la Filològica
- Modificacions ortogràfiques (1992 / 1995 / 1996 / 2017)
- L’ortografia (2017): separada de la gramàtica
- ¿A on cal estudiar la grafia de les paraules compostes?
- Més separacions de Fabra (1956): teoria derivativa i compositiva
- Ortografia: no delimita les nocions de la formació de paraules
- Gramàtica: indefinició de conceptes «morfològics» bàsics
- Classificacions heterogènies
- D’una teoria pobra i incoherent (§9) a un retrocés en la normativa: la grafia de les paraules compostes segons la Secció Filològica
- Aportacions i limitacions centrals de Fabra
- Canvis de la Filològica en la normativa: de regles «per a tothom», ¿a regles per a qui?
- Contrast entre els canvis de la Filològica (§10.2) i els objectius
- D’una proposta estructural a normes planes
- Trivialitats i més constatacions presentades com a normes
- Fabra: lloança i desconsideració
- El guionet en les paraules compostes: Fabra i la SF
- La intervenció de la Secció Filològica era necessària
- Anàlisi de l’actuació de la Secció Filològica
- Marc internacional de l’ús del guionet
- Interpretació de l’actuació de la Secció Filològica
- Deducció estructural de la primera utilitat bàsica del guionet
- Deducció de la segona utilitat bàsica del guionet
- Síntesi final
- OIEC (2017): els altres canvis en les paraules compostes
- Les set regles del segon paràgraf
- El tercer paràgraf de les modificacions: autorectificacions
- ¿Com ha actuat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua davant dels canvis ortogràfics de la Secció Filològica?
- AVL i SF: una coordinació necessària
- Principis de «l’acord normatiu» de l’Acadèmia
- Anàlisi dels principis de «l’acord normatiu» de l’Acadèmia
- El canvi laïcal > laïcal
- El canvi a corre-cuita > a correcuita
- ¿En què es fonamenten les grafies nord-est i Nord-amèrica?
- El canvi nordestejar > nord–estejar
- Valoració de «l’acord normatiu» de l’Acadèmia
Part tercera. Conclusions (§14-§15)
- Grafia de les paraules compostes: síntesi
- Justificació
- Una visió global des de les aportacions de Fabra
- Anomalies de la Secció Filològica
- Apèndix 1. Resum de cada capítol
- Emmarcament (1). Perspectiva de Fabra sobre les paraules compostes (2-6)
- Les paraules compostes: la GEC i la Secció Filològica (7-11)
- Apèndix 2. El darrer treball de Fabra sobre la grafia de les paraules compostes
- Valoració dels editors
- Estructura de la proposta de Fabra
- Part primera: desapareixen les generalitats de la gramàtica
- Part segona: aglutinació (d’una regla a set)
- Parts tercera i quarta: separació i ús del guionet
- Parts cinquena i sisena: seguixen faltant les regles generals
- Conclusions sobre el treball de 1946
Bibliografia
Introducció
Objectiu del treball
L’objectiu del treball és estudiar la proposta que ha fet la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la grafia de paraules compostes en dos obres recents (Gramàtica de la llengua catalana, 2016; i Ortografia de la llengua catalana, 2017). La finalitat de l’estudi és mostrar que, en relació a la darrera proposta de Fabra (continguda en el Diccionari General de la Llengua Catalana, 1932; i en la seua gramàtica pòstuma, 1956), les reformes de la Secció Filològica no han millorat la llengua com a regla general, de manera que, globalment, no faciliten el domini de les normes ni incrementen la capacitat de comunicació dels parlants.
En el paràgraf anterior, he unit la llengua i els parlants perquè entenc que una exigència d’una normativa lingüística humanista és possibilitar que la puguen comprendre, assimilar i practicar els parlants de cultura mitjana (com diu Fabra en les paraules que encapçalen el treball). A més, una normativa humanista ha de buscar l’enriquiment dels parlants: facilitar que puguen elaborar i expressar valors comunicatius necessaris (o positius) en la vida quotidiana.
Ben mirat, una llengua i els seus parlants són (fora de l’essencialisme i l’elitisme) realitats inseparables. Els idiomes només existixen en la ment dels seus parlants (i, encara, quan els usen). Una llengua sense usuaris és un idioma que els seus parlants han substituït per un altre, de manera que el seu idioma ha desaparegut. La inseparabilitat entre una llengua i els seus parlants comporta que beneficiar la llengua és, també, beneficiar els parlants; i viceversa. Convindrem que eixe resultat està dins d’un humanisme clar, lluminós, contundent. Per eixe motiu he parlat en el paràfrag precedent de normativa lingüística humanista (en oposició a les propostes elitistes, que deriven en general de visions essencialistes).
De dotze articles a un llibre
La reflexió anterior és un senyal de com seran les parts del treball. Inicialment, vaig elaborar dotze articles per al diari digital VilaWeb; va ser durant febrer i març del 2018. Mentres els redactava, la meua voluntat era que els entengueren els lectors amb interés per la normativa lingüística. No pensava en els professionals de la llengua, sinó en persones compromeses amb el seu país i la seua llengua. Això no obstant, els escrits no eren, en la versió inicial, superficials o lleugers. Demanaven als lectors tranquil·litat, reflexió i assimilació (si convenia, amb paper i llapis per a fer-se resums).
Però, entre la redacció inicial i la versió final, hi han hagut moltes reelaboracions. En la primera versió, ja no eren articles d’opinió, sinó escrits densos de dos o tres pàgines d’extensió cada u. Quan els vaig enviar a VilaWeb (en abril del 2018), el director (Vicent Partal) em va proposar editar-los com a peces d’un bloc de VilaWeb. I així ho vaig fer. Entre maig i juliol del 2018, publiquí un total de 15 escrits, al voltant d’u cada setmana. El ritme lent d’edició permetia reelaborar cada escrit. A més, els blocs de VilaWeb possibiliten que l’autor modifique les entrades ja publicades.
El resultat final ha sigut passar, des d’una quarantena de fulls a un espai, a un centenar llarg. En el procés, els articles han anat convertint-se en capítols d’un llibre. És probable que la voluntat divulgadora que tenia en la versió inicial haja acabat diluint-se. Si hi han persones que poden llegir el llibre i no són professionals de la llengua, els agrairé molt que m’ho diguen (Abelard.Saragossa@uv.es). A més, a mi m’agrada dialogar amb els lectors, de manera que, com a mínim fins ara, he contestat a tots els escrits que m’han enviat.
Contingut del treball
Mirem quin és el contingut del llibre. Per a arribar a una visió global i adequada, primer que res ens preguntarem quines condicions s’haurien de donar per a rectificar normes prèvies (capítol primer, §1).
Tot seguit, analitzaré l’actuació que tingué Fabra en la seua darrera gramàtica (1956). Faré eixa operació abans de parlar sobre la Secció Filològica perquè la proposta del 2016 no millora qualitativament la de Fabra, i no és possible demostrar-ho sense haver analitzat la primera actuació en el temps (feta pública en 1956).
L’estudi de Fabra comportarà quatre objectius. El primer és descriure i justificar l’estructura de la seua gramàtica (capítol segon, §2). També cal explicar les classes principals de paraules derivades i paraules compostes (§3). Eixe marc teòric permet passar a la grafia: quines són les regles bàsiques de les paraules compostes (§4-§5), i de quina manera les va exposar Fabra (§6).
En haver descrit l’actuació del gramàtic de Barcelona, estudiarem les modificacions que va fer la Gran Enciclopèdia Catalana cap a 1972, i com va reaccionar la Secció Filològica en 1992 (§7). L’anàlisi d’eixes dos propostes és necessària per a comprendre més bé el camí ortogràfic desplegat en la gramàtica i l’ortografia de la Secció Filològica. La seua proposta serà tractada en la segona part del llibre (§8-§12). També estudiaré com ha introduït l’Acadèmia Valenciana de la Llengua les variacions ortogràfiques de la Secció Filològica (§13).
Partint de la perspectiva de Fabra, el penúltim capítol donarà una visió estructurada general de l’ortografia de les paraules derivades i les paraules compostes (§14.2). També exposaré les característiques centrals de la Secció Filològica que l’estudi haurà trobat en la normativa i en la teoria (§14.3). Al final, hi haurà un apèndix que contindrà un resum de cada capítol (§15).
Dels 15 capítols, 8 estan dividits en dos parts (com mostra el que ve a continuació, §1). Eixa era l’estructura inicial. Però, a mesura que el treball creixia, una bona part adquirien més parts, sobretot els que expliquen els factors fonamentals de la grafia de les paraules compostes (§4), el que descriu les aportacions de Fabra (§6) i els que analitzen l’actuació de la Secció Filològica i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (§8, §9, §10, §11 i §13).
Com diu una dita valenciana, Qui no és agraït no és ben parit. Per tant, hauré d’acabar la introducció donant les gràcies a VilaWeb pels mitjans que posà a disposició meua per a que estes indagacions arribaren a la llum pública. Sense això, difícilment s’hauria interessat una editorial per publicar el treball.