Arxiu de la categoria: Grafia de les paraules compostes

Per a ajudar als lectors a recordar el contingut bàsic dels tretze capítols primers, he elaborat un resum de cada capítol. Els he dividit en dos parts: primer, l’exposició de la perspectiva de Fabra (capítols segon-sisé, precedits del capítol 1); … Continua llegint →

Una manera simple i eficaç d’intuir el valor d’una investigació és llegir la introducció i les conclusions (que són dos parts obligatòries; l’absència d’eixos components fa pensar en un estudi de poca altura). La introducció ha de dir clarament què … Continua llegint →

El dia 1 de juny del 2018, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovà una variació en la normativa, titulada «Acord normatiu sobre algunes convencions ortogràfiques» (consultable en la pàgina web de la institució, http://www.avl.gva.es/web/acords/). Darrere del títol vague (algunes i … Continua llegint →

El darrer article dedicat a analitzar l’actuació de la Secció Filològica (OIEC 2017) tracta les variacions no estudiades fins ara. La finalitat, òbviament, és evitar que es quede sense tractar una part significativa dels canvis. Això no obstant, convé indicar … Continua llegint →

Les primeres reflexions que  hem desplegat sobre el guionet (§5.1, 2a) ens han fet sospitar que no deu ser gran la seua aportació comunicativa a la grafia de les paraules compostes. Posteriorment, estudiant l’actuació de Fabra (§6.2, 9) hem observat … Continua llegint →

Una persona que s’interessa profundament per una normativa lingüística ha de tindre un interés fort per la teoria lingüística. Deixeu-me dir que, de jove, admirava molt l’autor dels Estudis de sintaxi catalana (1972-1973). De fet, després d’haver acabat tres cursos … Continua llegint →

Estudiant la concepció de Fabra (1956), hem vist que les particularitats gràfiques de les paraules compostes depenen de les seues propietats teòriques (§6.1, 2-3). Això comporta que no podem analitzar les regles gràfiques de la Secció Filològica (§10) abans d’estudiar … Continua llegint →

Qui reflexiona dubta; i, com hem dit en un altre article, els únics que no erren són els qui no parlen (§6.1). Dubtar i errar és humà. I rectificar és de savis. Però, en este article, trobarem uns fets de … Continua llegint →

¿Sabíeu que la Gran Enciclopèdia Catalana s’apartà en els anys setanta de la grafia que havia usat Fabra en moltes paraules compostes? ¿Per quin motiu una publicació tan important actuà d’eixa manera? ¿Coneixia la concepció del gramàtic (exposada en l’article … Continua llegint →

Fins ara, hem parlat per ací i per allà de Pompeu Fabra. I, ara, li dedicarem tot l’article. Fabra és com molts altres lingüistes: un autor que ha fet aportacions i que incorregué en errors. Els únics que no fallen … Continua llegint →