Arxiu de l'autor: abelard-saragossa

Valencianitat activa des d’Alacant (IV). Aprofundiment: supeditació de parlars i de llengües; aplicació al valencià (§4)

4. Cap. 6. Aprofundiment: supeditació de parlars i de llengües; aplicació al valencià 4.1    Els rètols bilingües ¿afavorixen realment el valencià? Quan Juli Martínez ha donat una visió general (capítols 1-4) i ha descrit les relacions lingüístiques en l’estat espanyol … Continua llegint

Publicat dins de categories, Valencianitat activa des d’Alacant: Juli Martínez | Deixa un comentari

Valencianitat activa des d’Alacant (III). Relacions lingüístiques dins d’Espanya (§3)

3. Cap. 5. Relacions lingüístiques dins d’Espanya 3.1    De castellà a «espanyol»: objectius Després de les relacions entre les llengües del món (capítols 1-4), venen les relacions entre les llengües d’Espanya (capítol 5). Se’n parlen set: «l’aragonés, l’aranés, l’asturià, el … Continua llegint

Publicat dins de categories, Valencianitat activa des d’Alacant: Juli Martínez | Deixa un comentari

Valencianitat activa des d’Alacant (II). Llengües i relacions de supeditació (§2)

2      Llengües i relacions de supeditació 2.1    Cap. 1. Bilingüisme i conflictes entre grups socials El llibre que ressenyem consta de 13 capítols dividits en seccions. El primer capítol (la introducció) justifica la confecció del llibre (§1.2-§1.3) i aclarix un … Continua llegint

Publicat dins de categories, Valencianitat activa des d’Alacant: Juli Martínez | Deixa un comentari

Valencianitat activa des d’Alacant (I). Fonaments de l’obra ressenyada (§1)

Valencianitat activa (i reflexiva) des d’Alacant: Juli Martínez Amorós   Resum Ressenya del llibre La societat valenciana en l’espill lingüístic (2016), de Juli Martínez Amorós. El fonament de l’obra és buscar una sociolingüística que siga objectiva (i no derrotista, §1.2) … Continua llegint

Publicat dins de categories, Valencianitat activa des d’Alacant: Juli Martínez | Deixa un comentari

Absència d’obres institucionals de la S. F. durant dècades: causes i efectes (VI)

2.5      Nota sobre els anys 70 i 80 Òbviament, caldria estudiar com actuava la Filològica durant els 70 i els 80. Aramon seguia sent el secretari general de l’IEC (1942-1989). Convindria saber quina ideologia tenia Antoni M. Badia i … Continua llegint

Publicat dins de Absència de gramàtica i de diccionari de la Secció Filològica durant dècades: com ho justifica, categories | Deixa un comentari

Absència d’obres institucionals de la S. F. durant dècades: causes i efectes (V)

2.4      Conclusions sobre l’absència d’obres institucionals Tragam conclusions. El pròleg de la GIEC (2016) vol justificar l’absència d’una gramàtica i d’un diccionari de la Secció Filològica recorrent a un elogi (l’obra de Fabra seria tan extraordinària, que «no ha … Continua llegint

Publicat dins de Absència de gramàtica i de diccionari de la Secció Filològica durant dècades: com ho justifica, categories | Deixa un comentari

Absència d’obres institucionals de la S. F. durant dècades: causes i efectes (IV)

2.3       Causa real de l’absència: ¿per ideologies incompatibles? Davant del panorama a què hem arribat, la pregunta és inevitable: si convenia fer una gramàtica i un diccionari més adequats, i si la Secció Filològica disposava dels mitjans, ¿per què … Continua llegint

Publicat dins de Absència de gramàtica i de diccionari de la Secció Filològica durant dècades: com ho justifica, categories | Deixa un comentari

Absència d’obres institucionals de la S. F. durant dècades: causes i efectes (III)

2.2       Causa de l’absència d’obres institucionals segons el president de l’IEC Tornem al solc. Siga per divergències internes de la Secció Filològica o siga per una altra causa, el fet és que les gramàtiques de Fabra de 1918 i … Continua llegint

Publicat dins de Absència de gramàtica i de diccionari de la Secció Filològica durant dècades: com ho justifica, categories | Deixa un comentari

Absència d’obres institucionals de la S. F. durant dècades: causes i efectes (II)

2.1       Publicació d’obres institucionals La primera obligació d’una institució normativitzadora és establir la normativa d’una llengua, la qual és legal en l’àmbit territorial que li ha assignat la institució política que l’ha creada. En la part de l’Acadèmia (§5.2), tractarem … Continua llegint

Publicat dins de Absència de gramàtica i de diccionari de la Secció Filològica durant dècades: com ho justifica, categories | Deixa un comentari

Absència d’obres institucionals de la S. F. durant dècades: causes i efectes (I)

1         Introducció La introducció del treball planteja 8 temes importants: ¿Per què el científic té l’obligació de tindre una ideologia i ser conseqüent? Però ¿per què la ciència deu estar separada de les ideologies? ¿En què consistix supeditar la ciència … Continua llegint

Publicat dins de Absència de gramàtica i de diccionari de la Secció Filològica durant dècades: com ho justifica, categories | Deixa un comentari