Arxiu de l'autor: abelard-saragossa

6. Les gramàtiques de les institucions normativitzadores (II). GIEC (2016)

6.2   La quantificació en la GIEC (2016): anomalies metodològiques La GIEC (2016) diu moltes més paraules que la GNV (2006), però trobarem que coincidixen en característiques significatives (com ara en canviar terminologia dels predecessors sense constatar-ho i explicar-ho, o en … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

6. Les gramàtiques de les institucions normativitzadores (I). GNV (2006)

Al llarg d’este treball, hem fet un viatge llarg. En l’estat de la qüestió, en primer lloc hem descrit com actuen els diccionaris davant de bé / ben (i, també, per quin camí han anat més llengües, §2); en segon … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

5. Alternativa (III). Els qui aprenen ben bé (i podria ben ser que) ¿les usen bé?

Començarem l’estudi de ben bé formulant preguntes. ¿Què significa i, com a conseqüència, a quines oracions es pot aplicar? L’oració N’eren ben bé trenta ¿significa N’eren cap a trenta (o, simplement, N’eren trenta)? ¿Què aporta ben bé a l’oració No … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

5. Alternativa (II). Creació popular de ‘ben content’: quins mitjans han permés passar de la qualitat (ben elaborat) a la quantitat

5.3    El cor del treball: del bé / ben qualitatiu al quantitatiu En haver descrit els fonaments i l’estructuració de les quantitats indefinides, hem de focalitzar el centre d’este treball: mirar d’entendre com hem pogut crear un valor quantitatiu … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

5. Alternativa (I). El ben quantitatiu: estructuració del seu camp semàntic

En l’estat de la qüestió sobre bé / ben (§2-§4), hem trobat, en primer lloc, propostes positives en tres diccionaris (DGLC, DCVB i DECLC, §2). En segon lloc, hem vist actuacions gramaticals amb factors positius (de Fabra, §3.3.2; i de … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

4. Gramàtiques posteriors a les de Fabra (II). Autors valencians

En l’estudi de ben, ens acostarem cap al present mirant l’actuació de manuals valencians. Hem vist (§4.1) que els autors catalans posteriors a Fabra (Marvà 1932, Badia 1962) és com si hagueren tingut poc en compte les obres del lingüiste … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

 4.Gramàtiques posteriors a les de Fabra (I). Autors catalans

Els successors de Fabra tenien a disposició les seues gramàtiques (1912, 1918, 1956), i també el seu diccionari (DGLC, 1932), així com el DCVB (1926-1968). Per a saber què han tret de Fabra (i del DCVB) els autors posteriors, i … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

3. La paraula ben en gramàtiques de Fabra (II). 1956. El grau de coherència de Fabra com a gramàtic

La lingüística catalana presenta a Fabra com a un gran gramàtic. No obstant, en esta secció trobarem dades gramaticals significatives que no van en eixa direcció (§3.3.1, 4g; §3.3.2, 8a, 8c-d). En les dos gramàtiques que hem estudiat (§3.1 i … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

3. La paraula ben en gramàtiques de Fabra (I). 1912 i 1918

Després d’haver estudiat els diccionaris (§2), passarem a les gramàtiques. En el tractament de bé / ben, les gramàtiques haurien d’exposar una visió més redona que els diccionaris, ja que les obres lexicogràfiques tenen una limitació que deriva de l’orde … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari

2. Actuació dels diccionaris (III). Més diccionaris i més llengües

El tractament de bé / ben en el DGLC, el DCVB i el DECLC (§2.1-§2.3) és positiu. En canvi, ara trobarem que els diccionaris posteriors és com si hagueren tingut poc en compte l’actuació dels predecessors. En concret, a més … Continua llegint

Publicat dins de Ben popular però no ben tractada | Deixa un comentari