Els signes d’interrogació (X). Com actua la GIEC (2016) i l’OIEC (2017)

3.3    GIEC (2016) i OIEC (2017)

Al cap de 105 anys de ser creada, la Secció Filològica publicà una gramàtica (en el 2016; GIEC), i també una ortografia separada de la gramàtica (OIEC, 2017). L’índex de conceptes de la gramàtica no conté l’entrada signes d’interrogació (ni signe). En la part dedicada a «fonètica i fonologia», dins del capítol sobre «les categories suprasegmentals» (§5), hi ha una secció per a «l’entonació» (§5.3), que conté els exemples «Agafem la bicicleta?» i «Agafem la bicicleta!». El signe interrogatiu i l’exclamatiu només va al final, però la secció no fa cap comentari sobre el tema, ni tampoc cap remissió.

En el capítol sobre les oracions interrogatives i les exclamatives (§34), el manual només posa el signe al final, siga com siga l’oració. No he vist cap comentari ni sobre els signes interrogatius ni sobre la diferència amb el francés i les llengües germàniques. En (15b-c), he reproduït una part dels exemples que he vist:

  1. La GIEC no tracta els signes d’entonació, ni en l’entonació (§5.3) ni les oracions interrogatives i les exclamatives (§34). Els posa al final, siga com siga l’oració
    1. Entonació:
      1. Agafem la bicicleta? (p. 98)
      2. Agafem la bicicleta! (p. 98)
    2.  Interrogació:
      1. Li va fer un regal? (p. 1247)
      2. Vostè coneix els avantatges d’aquest producte? (p. 1249)
      3. És el director qui t’ho ha dit? (p. 1249)
      4. Aquest informe l’ha fet el secretari? (p. 1250)
      5. Acceptes per esposa Júlia Pont i Rius? (p. 1252)
      6. Renuncieu a Satanàs, a les seves pompes i a les seves obres? (p. 1252)
    3. Exclamació:
      1. Déu hi faci més que nosaltres! (p. 1247)
      2. Si havíem quedat que t’esperaríem! (p. 1253)
      3. I que jo no ho hagi sabut veure fins ara! (p. 1270)
      4. Si els va enviar, ella, els seus fills! (p. 1274)
      5. Una gràcia que feia, la criatura! (p. 1278)

El manual d’ortografia no tracta tampoc els signes d’entonació. Quant al diccionari, no diu res en l’entrada signe. En interrogació, inclou esta informació en la tercera accepció:

«signe d’interrogació (o simplement interrogació) GRAM Interrogant». En interrogant, fa una descripció que no conté cap dada del català: «m GRAM Signe gràfic que hom posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d’una oració interrogativa».

El panorama descrit comporta que, si un professional de la llengua busca què diu la normativa lingüística catalana sobre els signes d’interrogació i d’exclamació, no trobarà res en les obres que contenen la normativa que és oficial en el territori que les lleis li assignen.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en categories, Signes d'interrogació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*