Abelard Saragossà i la UCE (Prada)

Paraules d’Abelard Saragossà als qui l’esperaven en la Universitat Catalana d’Estiu del 2019

 

Picassent (l’Horta), 5 de maig del 2019

 

 

Amigues i amics de la Universitat Catalana d’Estiu,

El curs del 2018 sobre la grafia de les paraules compostes va ser impactant per a mi. Intel·lectualment, era un curs dur, ja que mostrava que ni la Gran Enciclopèdia Catalana ni sobretot la Secció Filològica havien comprés i assimilat les aportacions de la gramàtica de Fabra de 1956 sobre el tema, cosa que ha tingut (i té) efectes negatius sobre la grafia de les paraules compostes.

Entre els qui veníeu a cada classe i jo, crec que hi havia compenetració intel·lectual i, com a conseqüència, hi havia molta confiança entre nosaltres. Trobe que també hi havia un sentiment de satisfacció (en mi, molt gran). A més, em feia la impressió que els assistents que variaven i només venien a una classe també estaven a gust, a pesar que el contingut de cada classe demanava conéixer el contingut de les anteriors.

L’emoció que sentia culminà quan Josep Vicent Sanxis (gràcies al qual havia anat a Prada) em digué que, en una assemblea d’alumnes, havíeu demanat que repetira com a professor per al curs del 2019. A l’endemà, vaig acordar amb vosaltres que, mentres volguéreu, cada estiu faria un curs sobre un tema diferent, sempre problemàtic des del punt de vista de la normativa lingüística. Per a enguany (2019), seria sobre l’anomenat lo neutre.

Per la raó que diré, jo tenia (i tinc) molta il·lusió pel projecte d’anar cada estiu a Prada. Una part dels assistents al curs de les paraules compostes teníeu molt d’interés per la nostra normativa. De fet, em féieu preguntes sobre qüestions que no formaven part del temari (com ara si era coherent el plural qualssevol; o sobre el plural hi han, hi havien, etc., que jo usava parlant en classe sempre que el subjecte estava en plural). Teníeu molt d’interés per conéixer la nostra normativa: i, també, molt interés per millorar-la. Ara, ja estem prop d’a on volia arribar.

La passió i el compromís social són dos mitjans necessaris per a investigar. Però amb això no n’hi ha prou. La formació en la metodologia de la ciència és indispensable. I, en les meues classes, les reflexions sobre principis metodològics són habituals, les quals tenen la finalitat que els alumnes avancen per ells mateixos, sense les crosses del professor. De fet, el plaer màxim que he sentit en la meua docència de la Universitat de València és comprovar que un alumne ja no em necessitava: ja podia caminar o investigar per ell mateix (per ell mateixa, jo mateixa, tu mateixa, nosaltres mateixa: així ho diu el valencià viu, variació lingüística que no és cap barbaritat, ans al contrari).

I bé, amics de Prada, jo no solament espere fer cursos que agraden (com el de la grafia de les paraules compostes): també espere impulsar a investigar. Aspire (i espere) que u dels efectes de la nostra activitat siga que tinguen continuïtat els treballs de Joan Solà: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987) i Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994). A més, en cada curs que farem espere que aportaré una proposta per a solucionar el problema estudiat.

Però resulta que qüestions personals m’impediran poder anar a Prada enguany (2019). Em sap molt de mal, perquè un començament tan bo com el de les paraules compostes demanava un altre curs per a mostrar que, entre tots, som capaços de mantindre la tensió, l’interés i l’emoció del 2018. Josep Vicent Sanxis i jo hem mirat si era factible fer un curs més intensiu (quatre hores de matí i quatre de vesprada); però no ha pogut ser.

L’únic que puc fer és ajornar el tema d’enguany (el lo neutre) per al 2020. També voldria dir-vos que estic a disposició per a fer cursos. Em jubilaré en setembre del 2019 no per l’edat (tindré aleshores 65 anys complits), sinó perquè no tinc prou de temps per a fer classes en la Universitat de València, ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i buidar els milers de pàgines sobre sintaxi, flexió, semàntica i fonètica que he elaborat durant trenta anys de docència. Però sí que podré fer cursos intensius com el de Prada. Si li interessa a algun grup de persones, estaré disponible per a fer cursos d’eixa classe en les Illes Balears, en València o en Catalunya (Sud o Nord; i també en Aragó, que  hauria d’estar amb nosaltres, i no amb el centralisme espanyol).

Deixeu-me confessar que, abans d’escriure esta carta, sentia molta tristor. En canvi, ara que l’he acabada estic ple de força i d’il·lusió pensant en el curs del 2020.

Amigues i amics, fins a l’estiu del 2020 (¡si no és que algun grup em crida per a fer un curs abans!).

Abelard Saragossà


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.