6. Les gramàtiques de les institucions normativitzadores (I). GNV (2006)

Al llarg d’este treball, hem fet un viatge llarg. En l’estat de la qüestió, en primer lloc hem descrit com actuen els diccionaris davant de bé / ben (i, també, per quin camí han anat més llengües, §2); en segon lloc, hem analitzat la proposta que apareix en les gramàtiques de Fabra (§3) i de més autors (§4). L’alternativa (§5) ha exposat una proposta sobre el camp semàntic de les quantitats indefinides, i sobre com s’hauria format el ben quantitatiu (ben alt) a partir del ben qualitatiu (ben elaborat).

He deixat per al final (§6) l’estudi de les gramàtiques de les institucions normativitzadores (la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, GNV 2006; i la de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, GIEC 2016). He posat l’anàlisi d’eixes dos gramàtiques recents després de l’alternativa per dos raons conjuminades. En primer lloc, la GNV (2006) i la GIEC (2016) són unes gramàtiques que, encara que són voluminoses (especialment la GIEC), més que enriquiments a les propostes de Fabra, del Diccionari català-valencià-balear, del diccionari de Coromines o de les gramàtiques de Sanchis Guarner i Enric Valor, han aportat una quantitat elevada d’anomalies metodològiques. En segon lloc, l’alternativa (§5) conté uns mitjans teòrics que faciliten l’anàlisi de la GNV (2006) i de la GIEC (2016). La suma dels dos factors crec que justifica que l’estudi d’eixes dos gramàtiques vaja a continuació de l’alternativa.

 

6.1    La paraula ben en la GNV (2006)

La GNV (2006) dedica a l’estudi dels adjectius quantitatius tres capítols (18, 19 i 20). El terme històric quantitatiu ha sigut substituït per quantificador per autors actuals. La GNV usa els dos térmens per a poder transformar el trio simple {quantitatius / quantitatius numerals / quantitatius indefinits} en el quartet {quantificador / quantificadors numerals / quantificadors indefinits / quantificadors quantitatius}. Però el factor determinant no és la terminologia, sinó la definició dels conceptes. Ací tenim la informació central que he trobat:

  1. Estudi dels adjectius quantitatius en tres capítols (18, 19 i 20)
    1.  «18. Els quantificadors: els numerals.
      1.  »18.1. Conceptes bàsics. Els quantificadors indiquen de forma més o menys precisa la quantitat de l’element que modifiquen, o assenyalen alguna especificació de caràcter numèric. […]
      2. »Tenint en compte les diverses possibilitats de quantificació i el grau de precisió que hi aporten, els quantificadors es classifiquen en numerals, indefinits i quantitatius
      3. «18.2. Classes de numerals. Els numerals indiquen quantitat o orde de manera precisa i es classifiquen segons el tipus de referència numèrica que expressen.»
    2. «19. Els quantificadors: els indefinits.
      1.  »19.1. Conceptes bàsics. Els quantificadors indefinits indiquen quantitat de manera imprecisa o aproximada, de tot a res, però sense especificar ni individualment ni en conjunt les entitats que es designen.»
    3. «20. Els quantificadors: els quantitatius.
      1.  »20.1. Conceptes bàsics. Els quantitatius expressen una quantitat com a conjunt, sense precisar-la.
      2. »20.2. Aspectes formals i sintàctics. Des d’un punt de vista morfològic, els quantitatius poden ser variables, invariables pel que fa al gènere o invariables pel que fa al gènere i al nombre:
      3. »molt, poc, tant, quant, bastant, gaire, massa, força, prou, més, menys (o manco), gens, que [i les variants flexives].

Quan un lector reflexiu acaba de llegir les paraules anteriors, ¿quantes idees ha tret? Mirem-ho. La GNV definix el concepte més general (els «quantificadors», 1a.i) amb dos propostes excloents: «indiquen de forma més o menys precisa la quantitat de l’element que modifiquen, o assenyalen alguna especificació de caràcter numèric» (1a.i). Eixa proposta incorre en una anomalia metodològica: no podem definir un concepte dient «és A, o és B»; o és A o és B, però no u dels dos.

Eixa irregularitat metodològica és un efecte de practicar el trio de què Fabra s’apartà en 1956: numerals / quantitatius / indefinits (1956: §38.f; ací, §3.3.2, 5c). En efecte, la definició A («indiquen de forma més o menys precisa la quantitat») està pensada per als «quantitatius» (valor imprecís) i per als «indefinits» (valor més imprecís). I la definició B («assenyalen alguna especificació de caràcter numèric») és per als numerals. Per una altra banda, la GNV usa en la definició B un concepte que encara no ha definit: numeral (amb la forma «especificació de caràcter numèric»).

No podem acabar l’anàlisi de la definició dels «quantificadors» (1a.i) sense observar que recorre a un concepte que encara no ha definit: en la segona definició, apareix el fragment «especificació de caràcter numèric». Hem de caracteritzar el concepte quantitat sense usar numeral, que és una de les dos concrecions de la quantitat (la definida o numeral, i la indefinida).

Com que la GNV no ha definit el concepte «quantificador» com a conseqüència de les dos anomalies metodològiques descrites, no té més remei que contatar les tres classes de quantitatius que tractarà («Tenint en compte les diverses possibilitats de quantificació i el grau de precisió que hi aporten, els quantificadors es classifiquen en numerals, indefinits i quantitatius», 1a.ii).

Introduir terminologia no és definir-la. Això no obstant, la GNV vol dividir o classificar els «quantificadors numerals» sense haver definit eixe concepte (1a.iii). Notem que, per ara, no hem trobat teoria. Només hem constatat anomalies metodològiques (per ara, quatre).

Després dels numerals, les gramàtiques estudien els «quantitatius», i deixen per al final els «indefinits». No he vist justificar eixe orde, però deu ser la convicció que molt, poc, prou i massa són les paraules fonamentals. Sense constatar-ho ni justificar-ho, la GNV canvia l’orde, i posa els «indefinits» (1b) davant dels «quantitatius» (1c).

Els «indefinits» i els «quantitatius» compartirien una propietat (els «indefinits» indicarien «quantitat de manera imprecisa o aproximada», 1b.i; els «quantitatius» «expressen una quantitat […] sense precisar-la», 1c.i). La diferència que hi hauria és que els «quantitatius» expressarien «una quantitat com a conjunt» (1c), i els «indefinits» no. Sabem que la hipotètica propietat «una quantitat com a conjunt» apareix en IIFV (2002; ací, §4.2.2, 5a), i la GNV no canvia l’actuació de l’IIFV: no explica en què consistiria «una quantitat com a conjunt». Si considerem alguns (un «indefinit») i pocs (un «quantitatiu»), pareix que hi ha un «conjunt» en Alguns ho han comprés, i un «conjunt» Pocs ho han comprés.

Si l’anàlisi que hem fet és coherent, resultaria que, en la citació de 1, hi han moltes paraules, però cap propietat definitòria dels conceptes tractats. Això justifica la torbació que sent un lector quan acaba de llegir eixa citació.

Quant al valor comunicatiu dels quantitatius indefinits, el manual constata moltes paraules (1c.iii: molt, poc, tant, quant, bastant, gaire, massa, força, prou, més, menys (o manco), gens, que); però no les definix ni busca les propietats que emmarcarien el camp semàntic que formen. Podem dir, per tant, que la GNV perd les característiques positives de Sanchis Guarner (1950: §325: definició de cada paraula; ací, §4.2.1, 1b) i de l’IIFV (2002: 131: caracterització del camp semàntic; ací, §4.2.2, 7):

  1. Anomalies metodològiques en la definició dels adjectius quantitatius
    1. El terme històric quantitatiu: substituït per quantificador. Però la GNV usa els dos térmens per a mantindre {numerals / quantitatius / indefinits}:
      1. {quantificador / quantificadors numerals / quantificadors indefinits / quantificadors quantitatius}.
      2. Retrocés davant de l’aportació de Fabra (1956: 38.f).
    2. Quantificadors: fa dos propostes excloents (A, o B: «indiquen de forma més o menys precisa la quantitat de l’element que modifiquen, o assenyalen alguna especificació de caràcter numèric» (1a.i).
      1. Anomalia metodològica (un concepte «seria A, o seria B».
      2. Causa de l’anomalia: la definició A («indiquen de forma més o menys precisa la quantitat») és per als «quantitatius» (valor imprecís) i per als «indefinits» (valor més imprecís).
      3. La definició B («assenyalen alguna especificació de caràcter numèric») és per als numerals.
      4. Una altra anomalia: la GNV usa en la definició B de «quantificador» un concepte que encara no ha definit: numeral (amb la forma «especificació de caràcter numèric»).
    3. Efecte de les dos anomalies metodològiques: no definir cap concepte.
      1. Conseqüència: la GNV contata les tres classes de «quantificadors» que tractarà («Tenint en compte les diverses possibilitats de quantificació i el grau de precisió que hi aporten, els quantificadors es classifiquen en numerals, indefinits i quantitatius», 1a.ii).
    4. Introduir terminologia no és definir-la.
      1. La GNV vol dividir o classificar els «quantificadors numerals» sense haver definit eixe concepte (1a.iii).
      2. Seguim sense trobar teoria. Només anomalies metodològiques.
    5. Orde habitual: numerals + «quantitatius». Deu ser per la convicció que molt, poc, prou i massa són les paraules fonamentals.
      1. GNV canvia l’orde: posa els «indefinits» (1b) davant dels «quantitatius» (1c); ni constació ni justificació.
      2. Compartixen una propietat els «indefinits» («quantitat de manera imprecisa o aproximada», 1b.i) i els «quantitatius» («expressen una quantitat […] sense precisar-la», 1c.i).
      3. Diferència: els «quantitatius» indicarien «una quantitat com a conjunt», i els «indefinits» no.
      4. Eixa hipotètica propietat apareix en IIFV (2002; ací, §4.2.2, 5a.i). La GNV no explica en què consistiria.
      5. Si considerem alguns («indefinit») i pocs («quantitatiu») pareix que hi ha un conjunt en Alguns ho han comprés, i un conjunt en Pocs ho han comprés.
    6. Citació de 1: moltes paraules. Però, per ara, cap propietat definitòria.
    7. Camp semàntic i membres.
      1. La GNV constata moltes paraules (1c.iii: molt, poc, tant, quant, bastant, gaire, massa, força, prou, més, menys (o manco), gens, que), però no les definix ni busca les propietats que emmarcarien el camp semàntic que formen.
      2. Retrocés davant de Sanchis Guarner (1950: §325) i de l’IIFV (2002: 131):

Si mirem la llista dels quantitatius indefinits (1c.iii), no trobarem ben. Com que el capítol 20 tracta els adjectius, passarem als adverbis (capítol 27). El manual canvia la terminologia constant «adverbis de quantitat» (Fabra 1912, 1956; Marvà 1932, etc.) per «adverbis quantitatius». La GNV no constata ni justifica els canvis terminològics que fa. En el capítol dit, recorda que ja ha tractat les paraules que funcionen com a adverbis de quantitat, i en els pocs exemples que posa no apareix ben.

Davant del resultat a què hem arribat, haurem de pensar que la GNV (2006) no ha consultat la gramàtica de Sanchis Guarner (1950), ni les de Valor (1973, 1977), ni la meua (Saragossà 2003); i tampoc les de Fabra (1912, 1956). En canvi, la Guia d’usos sí que ha sigut consultada («una quantitat com a conjunt»):

  1. En els adverbis de quantitat, no figura ben
    1.  GNV (2006: §27: Els adverbis; 27.6. Els adverbis quantitatius)
      1.  «Els adverbis quantitatius ja han sigut analitzats en el capítol 20. Recordem ara que els quantitatius assenyalen diferències de grau i funcionen com a adverbis quan modifiquen un verb, un adjectiu o un altre verb:
      2. »Estudia molt. / És poc menjadora. / No viu gens lluny
    2. No deu haver consultat Sanchis Guarner (1950), ni Valor (1973, 19779), ni Saragossà (2003). Tampoc Fabra (1912, 1956). Sí la Guia d’usos («una quantitat com a conjunt»).

Davant de la buidor teòrica, les anomalies metodològiques (abundoses), els retrocessos davant dels predecessors i els canvis de terminologia no constatats ni justificats, ¿no ens hauríem de preguntar si estem davant d’un manual adequat per a la societat valenciana?

  1. Resultat: buidor teòrica, anomalies metodològiques (abundoses), retrocessos davant dels predecessors i canvis de terminologia no constatats ni justificats
    1. La GNV (2006) ¿és un manual adequat per a la societat valenciana?

Quant a ben bé, el capítol dels adverbis conté una llista llarga de «locucions adverbials de manera» (§27.3.2.f), la qual inclou ben bé, la definix com a «molt bé» i posa un exemple amb un adjectiu numeral: «ben bé molt bé Hi caben ben bé dos cotxes. No he trobat podria ben ser que ni pot ser ben que.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Ben popular però no ben tractada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*