PRIMERA APROXIMACIÓ DE MANIFESTANTS

Malgrat semblar inútil insistir de nou que es tracta de aritmètica, no de política, intentaré fer quatre operacions acompanyades de les reflexions que m’han dut a reconsiderar la xifra oficial.

Ja disposant de premsa amb informació gràfica, he agafat el llapis per a obtenir xifres significatives.

He usat la imatge més reiterada en molts diaris és la de la Meridiana, des de l’estació de Fabra i Puig (portada en l’ARA i altres periòdics) fins perdre’s en la corba d’enllaç de la C-33 amb la C-58. L’he mesurat amb MAPS i, aquest tram, a escala gràfica, equival a: 3.000 m reals.

L’ample de la capçalera queda perfectament reflectida en les dues pàgines centrals de l’ARA on, “qui vulgui”, pot comptar les persones que omplen el front de la via (en aquell tram de 15 m). A mi m’han sortit 30 manifestants subjectant la pancarta demanant “LLIBERTAT – PROU REPRESSIÓ”. Es a dir cadascun dels que anàvem en la mateixa renglera ocupàvem, de colze a colze, una mitjana de 50 cm: dos per cada metre de front.

Aquesta vegada cal tenir present que no comptem manifestants estàtics (tota l’estona romanen en el mateix lloc) i per tant la separació varia. Ahir anàvem caminant i si no volíem atropellar-nos uns i altres havíem de mantenir la distancia entre rengs. Això és una avantatge perquè, de forma generalitzada, podem dir que: el nombre de persones per filera és sensiblement constant. Amb aquesta premissa, mirant la mateixa imatge de les pagines centrals de l’ARA, he considerat que cada pas, per la marxa que dúiem seria d’uns 50 cm. Això vol dir que cada metre de fondària de la marxa cap a Barcelona. que (movent-se a bon pas van fer uns 100 Km. en tres dies) en el tram final, quan ja s’havien ajuntat i afegit els que s’incorporaren durant el trajecte era de 2,5 manifestants per m de fondària.

Partint d’aquestes reflexions i apreciacions, sobre les escadusseres imatges que per avui disposo, fent operacions: sumar i multiplicar:

AFIRMO: des de la Plaça de la Tolerància (al lateral de la Meridiana encreuament amb Cardenal Tedeschini i l’encreuament de les C-33 i C58) ha 3.000 m de llarg i 30 m d’ample. Que la marxa, fent passes de 50cm. mantenint la distància (ja que anaven caminant sense entrebancar-se uns als altres) dona que: si la renglera del front és de 60 persones i entre les rengleres successives la separació és d’un pas (50 cm) surten 2 persones per m de front i 1,6 per m. de fons. És a dir:

Superfície de zona mesurada: 3.000 x 30 = 90.000 m2 ocupats

Cada m. d’ample l’ocupen 2 persones, separades 50 cm de la següent renglera, per tant són 2 x 1,6 = 3,2 manifestants/ m2.

Ara simplement cal multiplicar 90.000 x 3,2 i surten, només en aquest tram i en un dels 3 que van confluir a l’entrada de BCN:

288.000 manifestants, es a dir més de la meitat comptada per la GU per tot BARCELONA (525.000). A mi em sembla que, una altra vegada, s’han COLAU. Però això ja no és cap novetat.

Si ho féssim al reves, estenent aquest xifra a la zona ocupada per TOTES les marxes i en tot els RECORREGUTS, cosa que pot fer qualsevol que disposi de més informació gràfica, podrà intuir fins on arriba el nas de PINOTXO del matemàtic municipal que fa els números.

M’atreveixo a avançar que, si la xifra anterior era de només d’una marxa i posem que la superfície que he comptat és la meitat de tot el seguici, solament cal multiplicar-ho per 3 marxes i doblar l’espai i seria 6 vegades superior… per tant 6 x 288.000 = 1.728.000 manifestants.

Per apaivagar les crítiques (només acceptades si venen documentades) m’auto-adjudico un error del 13% i em surten, salvant millor opinió:

1.500.000 d’indignats per tanta estultícia

inclou independentistes i també contraris a la sentència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *