Estem en un cercle tancat.

Sembla que, finalment, hem trobat una causa que ens pertoca per igual als 7.675 milions d’habitants del Món (05-01-2019). Fins i tot la joventut d’arreu del planeta s’hi està adherint massivament. Veient com s’ho prenen els “adults”, han arribat a la conclusió que es l’hora d’aturar tanta bogeria i s’ho han pres amb ganes. S’han adonat que si no ho fan ells el present pot seguir empitjorant encara més, per tant surten als carrers, places i camins per, DE MOMENT, reclamar una frenada en el descens al cataclisme final. Després, no és deixaran entabanar i no crec que deixin les regnes del demà per millorar el futur als mateixos que ens han dut al voraviu del precipici.

Causa impacte veure com sense mirar races, països i qualsevol altra de les moltes diferencies que històricament ens han enfrontat. El que està passant a Hong-Kong és una petita mostra de com pot anar la confrontació David-Goliat.

Arribats aquí veiem que els únics i la única forma que podem resoldre aquesta ULTIMA I DEFINITIVA GUERRA MUNDIAL es no cercar enemics exteriors. Tots sóm els atacats per la voràgine de el que fins ara n’hem anat dient: “civilització occidental” però ja arribat a ser la “incivilització mundial”.

Les Guerres anteriors, malgrat els milions de morts, s’enfrontaven potències unes amb les altres, cercant aliats. Sortosament fins ara la barbàrie ha anat perdent enfront d’una idea que amb noms diversos i diferents nacions ha permès mantenir l’esperança. Però la ONU ja ha perdut l’embranzida inicial. no té prou força ni solidesa com per evitar nous Hiroshimas o les falses variants pacífiques de nous Txernobils.

La novel·la “1984”, de George Orwell, escrita i publicada en 1949, juntament amb d’Aldous Huxley, en la seva “Un món feliç” són obres de política de futur-ficció. on es descriu sense saber-ho una societat calcada del esquema actual. Es de remarcar que ambdós autors, als pocs anys de la primera edició, en els pròlegs de les segones edicions van fer la mateixa reflexió: allò que, quan van escriure-les, semblava impossible que arribés a passar i que les havien escrit amb l’ànim d’advertir del que seria un futur indesitjable… i JA EL TENIM AQUÍ.

Si no volem seguir trepitjant les mateixes pedres per acabar irremeiablement al pedregar, cal no fer servir les eines i mitjans que descriuen magistralment: El concepte del Gran Germà, el líder omnipresent, que tot ho pot veure i controlar mitjançant tele pantalles, situades arreu (cases, carrers, hotels…) la Policia del Pensament, i la “nova-parla” (llengua dels buròcrates i polítics per manipular la població, eliminant qualsevol bri que pugui esdevenir perillós o ambivalent respecte de la nova-parla i substituint-les per simplicitats malintencionades: “emoticones”)…

El enemic exterior és el mateix que l’interior. Ja no hi mentida que valgui. Estem tots en el mateix astre que orbita al voltant del Sol i que pot acabar sent un Planeta mort per UN DELIBERAT SUÏCIDI COL·LECTIU.

Si no diem les coses pel seu nom i actuem en conseqüència… Anava escriure :”ens veurem a l’altre barri”, però si no canviem de soca-rel…

Oblideu-me!

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *