L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

21 de setembre de 2007
General
4 comentaris

La pastera

Això és ella, abans de fer-se bocins a causa del violent destraleig de l’onam

I la corredissa també pertany a l’àmbit de la ‘reality’; una corredissa multitudinària. N’hi ha que parlen d’una quarentena, però com saber-ho. I com saber si la realitat (per virtual que sigui) i  la substància de la investigació policial podrien canviar llurs components sense contradir-se.

Eren negres com la fosca, res de nord-africans. Subsaharians. És ben cert que també podrien esser fantasmes, atès que no hi ha cap detingut que pugui corroborar aquesta apreciació, encara que les dites fonts de la investigació precisen que estan persuadits que aquesta mena de canoa amb un precari balou (la més tronada de les pasteres que jo hagi vist mai) va arribar estibada de gent hores abans que les autoritats haguessin estat advertides de la seva presència entre nosaltres: "la ciudadanía", per dir-ne igual que aquell senyor que fa veure que ens governa tant com nosaltres fem veure que  ho consentim.

Idò sí. M’han dit que Vilaweb va destacar la notícia. Moltes gràcies. De tant en tant una ditada de mel no ennuega ningú.

Una altra cosa són les obsessions. De bon matí (no sé si ja eren les vuit o faltaven busques) m’han trucat que hi havia dos morts a la platja. He tret el nas defora tot d’una i he escampat la vista, però no els he trobats. A diferència del dia que va aparèixer la pastera, avui és mar blanca, mar afegida, mar aferrada, mar podrida, mar planxada… Si ho hagués dit així com toca, bastava dir que hi havia aup. Però no m’hauríeu entès. Surt al diccionari Alcover-Moll, però només ho diuen a Pollença (al port, i encara: exclusivament els quatre barquerols que hi pugui haver per damunt el cap del moll). Jo no els he vists, és l’únic que puc dir. No dic que no hi siguin. Una de les meves informadores m’ha assegurat que ho havia sentit per la ràdio, però és molt vella i es podria haver malentesa. És vella, però no és sorda. La mar vella de NW els pot haver tret ran del Pont dels Anglesos, a la desembocadura de l’Albufera, però no hi veig tant per poder-los haver afinats.

Esperarem demà, meam què diuen els diaris. L’altra vegada vàrem haver d’estar més de vint-i-quatre hores per poder-ho aclarir. Tothom xerra molt, però gairebé tot és mentida. S’ho empassen perquè no requereix cap esforç, i així ja no ho han d’esbrinar. S’ho empassen i ho escampen com una taca d’oli. Però jo no faig això.

Per una vegada, voldria haver estat víctima d’una mentida, d’un engany, d’una presa de pèl, d’una innocentada o de la fam de fantasies i d’aventures que té la gent desenfeinada i no se sap entretenir amb un llibre ni té paciència per escoltar música. 

  1. És la mar vella de ND (i no de NW, com he escrit), desplaçant-se al llarg d’una línia imaginària que anàs del cap Farrutx al Moll dels Anglesos, que podria estimbar cadàvers i escorrialles de naufragis a la platja de Capellans o a la desembocadura de l’albufera de Muro. Quan no em trob dins el terme de Pollença, a vegades no pens a reorientar-me, a modificar les dades que el meu sedentarisme ha fet quallar i calcinar fixes. Res no és fix i res no és etern. Anam ballant.

    X.E.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!