És el que té rebentar totes les normes de convivència El que no es pot fer, quan has estat acollit en un espai que has de compartir amb l’altri, és imposar hi el teu criteri sobre el convencionalisme de les festes nadalenques o sobre qualsevol costum de l’altri, encara que sigui llicenciós, sense exposar-te a
Reprenguem la marxa amb la sòbria elegància dels que no duen l’abric públic ben passat i calçat amb calçador, si de cas lleugerament damunt l’espatlla, si és cert que vénen tan maldades I no abordem mai famèlics una plata de canapès perquè li llevaríem tota la gràcia. Els canapès pertanyen al gènere ornamental, i servir-se’n amb
L’estel d’un esguard i el d’una senyera, la guerra i l’amar: la sal de la terra. Al llavi una flor i l’espasa ferma. JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Foc encès a les estufes, la llengua del refugiat fa treure llustres al seu plat metàl·lic amb més eficiència que una baieta de microfibra, quan ja no hi ha més bolletes de coca bamba impregnades de xocolata a la tassa. La perfecció de Bach escampa el seu misteri i la seva bellesa amb els nous
Suara, a la cuina, bones remenades a la xocolata amb una cullera d’ullastre, he pensat que en sortir de matines ens podríem trobar tots aquí mateix, davant un tall de coca bamba i una xicra de xocolata Llàstima que no hi cabríem, tota la colla: hauríem de fer torns. Torns, torns… El torn m’ha quedat entravessat enmig del
Morta a martellades i a ganivetades a mans del seu marit: un ritual que comença a ser corrent i que ja no mereix l’atenció de gairebé ningú Un cop d’ull al bloc Chào Ong Viêt Nâm m’ha assabentada d’aquest nou fracàs de la paraula i de l’esperit constructiu front a la brutalitat del terror. Desgraciadament,
‘A la festa no vull veure males cares’ va dir na Magdalena. Na Júlia m’ho va contar, ja que era jo que vaig enviar la governanta al Càtering Babalusa perquè els fessin un bufet excel·lent Feia tretze anys que na Magdalena estava de governanta al mateix hotel i no tenia queixa ni del sou ni de les hores; jo
Per acompanyar les cavil·lacions de Babalusa fins al final, que s’haurà de produir abans d’acabar l’any… Quina avinentesa em podia donar vostè de poder-li parlar dels meus neguits, aquell dia que em va camuflar la pistola dins d’un llibre tot tirat de pijama de seda com si fos per morir. El recorregut de la llum
Però quan la rifa no toca és millor que pensem que no devia convenir. La sort és molt obscena i mostraria els nostres secrets. Mercedes? Piscines? Llanxes més ràpides que les dels contrabandistes? Si la rifa ens convertís en milionetis, ens tornaríem vulgars en l’acte? El cas és que no hi ha garanties que si una autèntica pluja
I JO ET DIRÉ QUI ETS, QUINS CONCORDATOS SIGNES I QUINA AUTORITAT MORAL POTS GENERAR
Com és que no els implanten un xip a tots, a banda de posar-los una trava d’acer a les cames a fi que la policia sigui a temps d’impedir el desastre?Com és que no instal·len una pantalla gegant a les façanes, i un vídeo dins la casa que s’engegui automàticament quan arriben del gimnàs o
RAMPELL DE DOLENTERIA NADALENCA He trobat de fer-vos part dels meus baixos impulsos, també: quan només tranquil·litzin i diverteixin, però no alçurin. Quan, per dir millor, mostrin més la miserabilitat pròpia que l’aliena. És la gràcia que té. No me n’estaré. Per quin masoquisme m’hauria de privar d’aquest gaudi? Aquests últims dies han estat i
Quan vostè se n’anava, les andròmines començaren a revoltar-se Li hauria volgut dir moltes més coses, però ja no vaig poder. I li assegur que era més trist no poder parlar amb vostè llavors, que ara no n’és. No mengi tant que pareix un cadafet. No sé on s’ho posa. No en faci un