No m’ha tocat la Primitiva, però igualment puc gaudir de malalties tropicals, si tenc la sort que un bacteri (gràcies ‘Toni’ per passar-me’l) es digni allotjar-se dins el meu lleu Deman excuses al bacil de Coc, del qual n’havia dit penjaments, sense proves. En comptes de relacionar-me tant amb col·legues estrangers (per llustroses que tinguin
Em podria mostrar més educada i elegant. Algú creu que s’ho paga? Tanmateix, no veig que res evolucioni d’una manera favorable, tot està com estancat: la gent i les paraules. L’únic que creix (Imparable) és el mal. Amb un portàtil manllevat (el vell trasto finalment ha dit prou) cal que us informi de la precarietat
A totes? Quina gràcia, no? Resulta que llibres que acaben de sortir i que a Abacus valen 36 euros, al mercat de Sant Antoni es poden trobar per 1 euro. Me n’ha informat suara un amic que em deu voler matar d’enveja. Ha carregat. Diu que me’n passarà. M’ha donat títols que fan venir salivera.
Ell pot i no jo.Enyor el renclí de la mitja dotzena de washingtònies que veia per la finestra de la clínica, proveïdes d’unes palmes que segons quines ratxes de vent els feien semblar rastells de jardineria i, segons quines, plomalls de majordom d’un casal aristocràtic: mitja dotzena de washingtònies que no culminen ni dos jornals
Si de tant de jeure t’agafa una contractura de trapezi, res de pastilles T’aixeques del llit com deu-mil llamps i comences a cantar Fígaro, Fígaro, Fííííí-ga-rooooooo!, perquè resulta que els altaveus estan desconnectats i no pots posar música. I amb un maler que te cagues, bones corregudes com un llonzí d’un cap a l’altre de
A tall d’homenatge a Miquel Bauçà Fa molts anys s’havien conegut i s’havien discutit. Una vegada mumare va estar a punt de llençar-li un passapuré pel cap. Tots dos compartien un cognom amb l’atzar. Vostè és un pocavergonya li va dir, malfiada de la cara d’indi navaho del poeta felanitxer. Per començar. Ell insistia a
Amb vosaltres d’amics val la pena salvar-se Han estat uns dies molt difícils, i en comencen uns altres que encara m’ho semblen més; crec que necessitaré tot el vostre costat per refer-me. Vull dir per començar que la persona que he tingut constantment al meu costat ha estat na Mª Victòria de El pèndol de
Augmentaran (desgraciadament ho aconseguirem segur, entre tots i totes: centrals i perifèrics respecte d’un centre de gravetat infinita que s’eternitzarà; dretes i tortes; nacionates i ‘nasionale’…) les taxes de canibalisme ambiental. Quina gràcia, no? Tot això sense haver fet res malfet -que jo sàpiga-. Colla de bàmbols que l’hem deixat fugir.Au, tira milles tu
Sota un cel ple de trencadissa de tests, atures la música i només sents escruixits; mires i tot és color d’aram, si ara plogués faria el mateix efecte que arreboçar-se dins un xaragall. Després del caos de la cuina, toca envestir la ració diària de llenya banyada i, si pren, cames altes banda amunt les
Ja fa nou anys que em varen posar la competència dins de casa meva mateix: per llevar-me el paparró. Crec que s’ha demostrat que és un bon mètode. Si més no, per a mi. Ara, en ‘Toni’, que espavil i s’oblidi del passat i estreni bloc a mesvilaweb si vol triomfar: els lloros de Flaubert
No som el Barça, que en Manolo Vázquez Montalbán va dir que era l’Exèrcit de Catalunya, però Déu n’hi do: 90.000 és més que un batalló, oi? Si en comptes de posar això hagués posat un bar o una pizzeria, només del traspàs en podria demanar un potosí.He posat trompetes perquè donen optimisme, el
La vaig veure a un funeral. Malgrat el temps que havia transcorregut no vaig trobar que hagués canviat gaire. Em du una vintena d’anys d’avantatge. Ell bastants més, però no hi era. S’havia quedat a casa entretingut amb l’internet; a les webs, no sé si als blocs. Ara mateix no sé per on navega. Uns
GASPAR, MELCIOR & BALTASAR Traducció de Miquel Martí Pol EDICIONS DE LA MAGRANA / EDICIONS 62 Col·lecció Venècies, 6 Barcelona, 1986 Aquell dia Baaluk no tenia res de prou atractiu per oferir en el regne animal. Això no obstant vaig fer la compra d’un lot de camells, perquè no havent-me allunyat de Meroe a
No sé si ja li vaig contar de quan na Maurícia compareixia dels apartaments o dels xalets, en haver-hi canvis de clients, carregada de bossetes de trastets. En una ocasió gairebé va entapisar tot l’edifici d’oficines amb deixalles. Aquesta vegada jo em vaig posar malalta. Dormia malament i em despertava amb na Maurícia enmig del passe-par-tout que li voltava el front: una escuma
Que és una que a mi no em cau gens bé, podria haver estat objectiva en una apreciació, aquell hivern que la vàrem haver de sofrir: l’humitat de Mallorca pot esser criminal Pertot, excepte al lloc on vaig néixer, que gaudeix del rar privilegi d’estar davant la mar i alhora no ser humit, surt floridura: inclòs el