L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Potser hauria de demanar excuses a Vilaweb, i també n’hauria de demanar als suposats haquejadors

Per haver atribuït el que potser que només sigui incompetència informàtica a actuacions covardes o tenebroses. Però ara no en tenc ganes. ‘Ganes, tenir’ (o similar. Cit de memòria) és una entrada del llibre El Canvi de Miquel Bauçà que té uns efectes aclaparadors damunt la meva persona. En tot cas, no demanar excuses, a banda de fer part de la mala educació també fa part de la llibertat d’expressió. Haver-me d’excusar tant no em dóna la gana, com a mínim ara mateix.

Fins que domini el mitjà a un nivel d’usuari amb una certa capacitat de maniobra, vetaré les vostres possibles respostes. Em podeu insultar tranquil·lament al fòrum de Vilaweb o onsevulla. És el que voldria.

Sobre cremar fotografies i banderes, ni cremar res, no és la meva feina, ans al contrari. Però he recordat que fa molts anys (supòs que fou en el marc del Congrés de Cultura Catalana, o alguna cosa d’aquestes; en tenir temps us ho esbrinaré) amb l’escriptor Josep Maria Llompart vaig cremar el Decret de Nova Planta a la plaça de Ca les Munnares de Pollença. El batle era en Martí March (en Martí del Molinet), i aquell pobre home, mort fa poc temps per cert, debades va intentar que no el cremàssim i que ens limitàssim a esqueixar-lo. Però no ho va aconseguir. Hi ha coses que s’han d’expressar d’una manera abrupta o surten desvirtuades.

Cremar llibres també està molt lleig. En Miquel Bauçà suggeria d’arraconar-los en una fossa atlàntica.

Tanmateix, i tot i que estic contra la incineració tal com ho indica l’encapçalament d’aquest bloc, diré que una bandera, un decret o una fotografia no s’han de cremar mai dins un bosc, un pinar o una garriga; però si es produeixen determinades contingències que provoquin desesperació o posin vides humanes en perill, per cridar l’atenció i escampar un estat d’alarma perquè la gent s’adoni que corre perill, cremar una foto a la via pública és un legítim i respectable acte de civisme. El foc que fa una fotografia cremada damunt el paviment es podria apagar amb una escopinada, no crea cap perill de sinistre.

Vull recordar que els ianquis, que al parvulari ja canten l’himne amb la mà dreta damunt el cor i la bandera hissada, quan no estan d’acord amb alguna mesura que hagin pogut prendre les seves successives administracions cremen la bandera multiestelada a la via pública i cremen fotografies de qui sigui i ni els passa pel cap que allò pugui ser tipificat com delicte. Saben que només és llibertat d’expressió, i la defensen amb la mateixa vehemència i el mateix fervor patriòtic amb què defensen la bandera.

Escriuré més tard, si tenc escriguera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!