L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

18 de setembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Què seria dels paons si no hi hagués tarats?

Davant qui podrien estufar les seves plomes?

Necessiten els desgraciats. Només fan ombra als nans.

Si la salut es pogués comprar amb diners, no hi hauria pobres. I del pas que anam, aviat només deixaran conversar en català als que tinguin els papers en regla: certificat de penals, tres pòlisses, foto tamany passaport amb els ulls blaus ben visibles, 50.000 euros (bruts) de salari anual. Perquè al país i a la llengua només li falta això, que els defensi gent desprestigiada i malvista, fracassada, caiguda, malvestida. Encara seria més mal.

Quan hi ha un daltabaix, quan sonen les sirenes, tothom és bo, perquè l’esquena de qualsevol és prou qualificada per entomar cops i la carn de qualsevol és bona per encabir una bala. Però si no és necessari en aquest sentit, creiem que és millor que les persones que no hagin aconseguit de fer-se respectar, no s’hagin fet milionaris o no hagin assolit un èxit contundent en qualsevol àmbit, millor que es passin a l’anglès, perquè en castellà tampoc no es defensarien a causa de l’accent polonès. De fet, en determinades zones del territori, a banda de prohibit per la legislació vigent, el seu ús està restringit, i només el considera remunerable una determinada empresa, amb permís de l’autoritat. S’ha creat aquest dispositiu per por que la llengua no prengui força, a causa de la quantitat d’immigrants que l’adopten, com és molt natural, en adonar-se que els parlants d’aquesta llengua tampoc no són els que manen. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!