Davant qui podrien estufar les seves plomes?
Necessiten els desgraciats. Només fan ombra als nans.
Si la salut es pogués comprar amb diners, no hi hauria pobres. I del pas que anam, aviat només deixaran conversar en català als que tinguin els papers en regla: certificat de penals, tres pòlisses, foto tamany passaport amb els ulls blaus ben visibles, 50.000 euros (bruts) de salari anual. Perquè al país i a la llengua només li falta això, que els defensi gent desprestigiada i malvista, fracassada, caiguda, malvestida. Encara seria més mal.
Quan hi ha un daltabaix, quan sonen les sirenes, tothom és bo, perquè l’esquena de qualsevol és prou qualificada per entomar cops i la carn de qualsevol és bona per encabir una bala. Però si no és necessari en aquest sentit, creiem que és millor que les persones que no hagin aconseguit de fer-se respectar, no s’hagin fet milionaris o no hagin assolit un èxit contundent en qualsevol àmbit, millor que es passin a l’anglès, perquè en castellà tampoc no es defensarien a causa de l’accent polonès. De fet, en determinades zones del territori, a banda de prohibit per la legislació vigent, el seu ús està restringit, i només el considera remunerable una determinada empresa, amb permís de l’autoritat. S’ha creat aquest dispositiu per por que la llengua no prengui força, a causa de la quantitat d’immigrants que l’adopten, com és molt natural, en adonar-se que els parlants d’aquesta llengua tampoc no són els que manen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!