L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

No faceu com el criat del califa, ni penseu el que va pensar al zoco…

…quan va alçar distretament el cap mentre seleccionava les viandes per servir el seu amo i va veure que la mort el mirava.

 Va irrompre com una destralada d’espant i el califa s’apietà del seu neguit. Havia nascut a la casa i el servia amb lleialtat, paciència i un afecte més intens i més devot que un ciri que crem fins que té ble.

Senyor! Senyor! Deixa’m un cavall per fugir a Bàssora! Aquí la mort em setja!

I va cavalcar tot el dia i tota la nit fins a la matinada. A Bàssora, la mort tot d’una el va escometre.

I fou llavors quan el criat del califa va comprendre que ahir no s’havia de bellugar del vilatge on havia nascut ni de la casa del seu amo. Allà la mort només l’havia mirat, però no l’esperava fins l’endemà. A Bàssora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!