Això és el blog de l’alga, de la posidònia

Jo som ‘probe’, senyoret, i trob normal que no em vulgui devora vostè

Som un tassó de plàstic ple d’auga de sa Marjal. Vaig bruta. Embrut. Pos morques. Duc vernis de quan els petroliers rabegen les sentines. M’han morta i faig pudor de podrida. No faig olor de llagosta acabada de treure de l’aquari del restaurant, ni d’orada de piscifactoria a la sal, ni de llobarro de piscifactoria al vi blanc. Jo, auga, faig pudor de peixurri.

Vostè put, diu s’Arxiduc a dona Obdúlia Montcada mentre ballen al ‘Circulo Mallorquín’: allà mateix on ballen tots els altres.

Qui put és vostè, li diu ella.

I ara sent un senyor assegut damunt una roda d’auto, qui diu: ses piscines no puden, auga beneitona. Puden ses marines! 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *