Bé Tomeu: si tant t’agrada estar aquí amb jo, queda-t’hi. En qualitat de convidat. No vull que puguis dir que t’has hagut de falcar d’okupa, ni que m’hagis de posar l’excusa que l’enemic et va disparar aquí amb un arc, com si fossis una fletxa, contra la teva voluntat.
Hem de fer tot quant sabem per solventar el que no rutlla; però, si tanmateix no té remei ni adob ni compostura, posar-hi el coll i al mateix temps, ungüent de reblanir, perquè la convivència no sigui traumàtica i mirar de resoldre el conflicte mil·límetre a mil·límetre.
Au, Tomeu, benvingut a cateva, aquí amb jo. No sé si et podré mantenir perquè faig les llesques primes, però per berenar sempre hi haurà (o fins ara sempre hi ha hagut) una galleta d’Inca xapada p’enmig i untada amb un gruix de duro de sobrassada de porc negre i un tassonet de vi Ànima Negra (una botella de 0,75 l. ens ha de bastar a tots dos per passar la setmana). A Tomeulàndia no podem desnonar cap Tomeu, i jo no pens demanar-te qui has votat i no vull saber i tot si vares votar el PP, mentre et comportis com un bon company de casa. He posat el comptador a zero, així que no et retrauré res. A conversar com les persones i a compartir el que tenim: el millor de nosaltres, no em facis compartir segons què. Al lavabo, com faig jo, t’hi has de tancar amb clau. Jo et vull veure ben pentinat, amb la clenxa ben feta i la cara ben neta. En Joan Fuster va dir que la brutor de davall les ungles és molt mala de llevar. Ningú no ha dit que sigui fàcil, però em sabria greure veure que dus dol a les ungles. Igualment, si hi ha alguna cosa meva que no t’agradi, m’ho dius.
Ah, un detall: a mi em molesta molt que la gent begui amb l’ampolla. Ja sé que tothom ho fa, però per aquí no hi pas. Pensa que cameva és una casa particular, i si els meus fills em veien beure amb l’ampolla a una festa pública on distribueixen aigua mineral o refrescos individuals i tothom toca la corneta amb l’ampolla, jo els trobaria bevent la llet a galet i quan els digués que no beguessin amb l’ampolla ells em dirien ‘tu també hi beus!’ o ‘en Tomeu també hi beu!’
Entesos?
La bona notícia del dia és que el nou director de política lingüística de Catalunya és en Bernat Joan. Això tranquil·litza. De fet, el que d’entrada tranquil·litza és que existeixin persones com en Bernat Joan.
Una altra bona notícia que hem de fer que qualli i que no es desdigui és que el Govern de les Illes assegura que de Son Espases no hi ha res tancat, i que miren de resoldre-ho de la millor manera per a tots plegats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li he fet agranar el corral (també per darrere els cossiols: la fullaraca d’aquesta tardor perenne que ha estat l’estiu).
A les cinc del dematí, quan m’he desperta per mor de la tronada (molt de renou i poca trenca) he començat a fer tecling. M’he aferrada a un fòrum del meu país d’Orxella. Estic orgullosa dels meus convilatans.
Ah! I en Tomeu jo no sé si va votar el PP ni m’importa. Només li he dit que la democràcia no s’exigeix fent potadetes davant el Govern Civil ni cridant ‘assassins! assassins!’ per la carrera. La democràcia, igualment que la llibertat d’expressió (és la mateixa cosa), és exercir una tranquil·la i relaxada sobirania. Drets i deures. Tranquil·lament. Cada dia i davant qualsevol. Igual que el Dalai lama, tendrament, sense deixar de somriure.
Si en Tomeu fa l’amanida, jo ara planxaré una estona.
I amb uns col·legues, en estar fetes les feines anirem al festival de la piscina d’en Pedro Jota Nosequè.
Però ara he de tancar la capelleta de Santa Tecla.
Bon cap de setmana.
Et volia dir que a l’Espai Mallorca de Barcelona en Sebastià Bennassar fa un crítica de llibres d’ecriptors i escriptores mallorquins amb un públic, curiosament tot de dones, damunt la literatura mallorquina, un dels teus llibres serà comentat, encara no sé el títol ni la data, ja et donaré noves del que pensen les senyores catalanes de la teva forma d’escriure. Jo hi vaig perquè trob curiosa la interpretació que se fa de la nostra literatura des de Barcelona. Des de Mallorca tenen el detall d’enviar els llibres que se comenten, molts mals de trobar, com a prèstec, hi ha interés i aquestes reunions són molt interessants.
Una aferrada
Conxa Forteza