És per això que els contraris sempre ens fan barallarEl silenci és mala gent. Quan entre dos que havien intercanviat milers de confidències s’hi estableix un silenci tens, astut, i sense cap motiu l’aixeta confidencial s’estronca i les paraules s’han de treure amb pinces, o si és bo de veure que hom mastega fesols o que va com automàtic o com elèctric o com si l’hi duguessin forçat, mala cosa, dic.
Les intervencions enemigues, com les aparicions del dimoni a la beateta Santa Catalina, moltes vegades es valen de la cara del més estimat dels amics per a fer-nos venir ‘delirium tremens’ o terror, no sempre són prometedores temptacions. Sovint la mala pècora és el mateix personatge que s’encarna en individus diferents, però de tant en tant se n’hi afegeixen de nous. Arriba que pareix que en fas la col·lecció. Fins que dius: prou, i t’adjudiques un bloc de mesvilaweb.
Contra l’estrès pots donar paper de vidre a una porta pintada fins que enterra hi hagi un pam de serradís o pots fer una nedada de dues milles, fins que els ‘vigilants de la platja’ creuen que no podràs tornar i vénen a salvar-te amb una moto d’aigua, però contra el silenci, o has de cantar La Traviata o has de pronunciar paraules.
P.S. Encara que m’hagi fet molt enfora i de vegades, a causa d’haver fet el mort per descansar, aquests joves tan ben tallats hagin vingut a salvar-me amb una moto d’aigua, sempre he sabut arribar a la vorera aprofitant l’energia de les onades llargues.
En un ball d’aferrat, no hi ha res com deixar-se governar per un bon ballador. I enmig de l’estropeig, no hi ha res com saber-se aprofitar, de franc, d’un bon massatge.