No m’ha tocat la Primitiva, però igualment puc gaudir de malalties tropicals, si tenc la sort que un bacteri (gràcies ‘Toni’ per passar-me’l) es digni allotjar-se dins el meu lleu
Deman excuses al bacil de Coc, del qual n’havia dit penjaments, sense proves. En comptes de relacionar-me tant amb col·legues estrangers (per llustroses que tinguin les plomes) hauria de conrear més bones relacions amb els literats del país.
Estic massa incòmoda per escriure, no em sorprèn que els escrptors empresonats pateixin bloqueig.
La primera feina que tenim és recuperar la salut. Després en parlarem…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pren-ho amb calma:repòs, salut i bons aliments.
Els millors desitjos que curis aviat.
Bona nit, Xesca!!
Una mica de relax, de nit, a l’ordinador, sempre va bé.
M’agrada molt el que dius.
Les prioritats són clares. I aixi tu, i tothom, estarem contents!!
Una abraçada!!
Lisa
Apunts curtets, però agraïts per tots naltros i contents de saber que un bacteri ‘tropical’ és dins el teu cos. Qualsevol dia, moment, eixe bacteri haurà marxat de retorn al seu país tropical. Reposa, cuida’t i quan et vingui de gust ens escrius un apunt.
Bon dia Xesca i ben tornada.
Un bes exòtic…
el molt puta, tan cerimoniós que pareixia… ja no el podrem escarnir ni posar a l’arrós. A ell on l’haurem de dur? Tu, cocarroi, gaudeix de la curació i la convalescència, deixarem allò epatant per més endavant.
de cuidar-te. Amb la salut hem de ser cuitors.