L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
HI HA XORIÇOS A LES EDITORIALS CATALANES?
A totes?
Quina gràcia, no?
Resulta que llibres que acaben de sortir i que a Abacus valen 36 euros, al mercat de Sant Antoni es poden trobar per 1 euro. Me n’ha informat suara un amic que em deu voler matar d’enveja. Ha carregat. Diu que me’n passarà. M’ha donat títols que fan venir salivera.
Eufòric, ha anat a dinar de delicatessen en una taverna dels encontorns, i entre mos i mos i cervesa negra i cervesa negra, a cada truc de mòbil a mòbil que anem salpebrant jo damunt una vànova buatada i ell damunt una taula de marbre, ens agafa fluixedat a les cames fins que arriba que ens fan figa: quan som conscients, l’un i l’altra, que hem estat fent el colló i l’ovari durant anys i que hem fet feina per a les putes aquestes que fan llibres, pagant (i ara em regiré per l’embalum que m’ha descrit el meu amic) 1.200 euros d’una cosa que avui n’ha costats 400.
Suposam que aquest cas no és únic. Algú podria donar-ne més explicacions o indicis? Passen d’altres misteris a la literatura catalana: per exemple, que les edicions importants van a cura de petites editorials de poblet menut que generalment es dedicava al conreu de la patata i després, del cítric, que qui sap on els deuen col·locar i que moltes vegades no surten de dins les caixes i no són distribuïdes. A veure: aquest partit que s’ocupa del tema de la cultura catalana, tant si governa com si deixa de governar, podria actuar amb més transparència, o tot ja està massa lligat per a poder-se-la permetre?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda,
Això sembla ja la recuperació dels vols ordinaris habituals de l’Hidroavió.
Vols dir que no hauries de prendre una mica més de repòs.
Tu mateixa, que ets la que vals més.
Contenta de llegir-lo, això si.
Una abraçada
Lisa
Benvolguda,
Això sembla ja la recuperació dels vols ordinaris habituals de l’Hidroavió.
Vols dir que no hauries de prendre una mica més de repòs.
Tu mateixa, que ets la que vals més.
Contenta de llegir-lo, això si.
Una abraçada
Lisa
Benvolguda,
Això sembla ja la recuperació dels vols ordinaris habituals de l’Hidroavió.
Vols dir que no hauries de prendre una mica més de repòs.
Tu mateixa, que ets la que vals més.
Contenta de llegir-lo, això si.
Una abraçada
Lisa
Tinc experiència pròpia en els dos costats. He treballat molts anys en editorials i he tingut 13 anys una parada al Mercat de Sant Antoni.
Tot editor destina uns 50 llibres de promoció per a colaboradors externs (traductors, encarregats de neteja, altres autors…)
Per no “perdre” part del material, tot editor suborna amb llibres als enquadernadors, transportistes, correus…
Tot editor distribueix a la premsa un bona pila de llibres intentant que en publiquin una crítica.
Tot llibreter, quiosquer, venedor del Mercat de Sant Antoni… pateix una “merma” (desaparició, pispa,…) de material.
No coneixo les xifres del nostre país, però a França arriba al 10% de l’edició, i l’editor no ho cobra.
La llei permet destruir (fins i tot l’endemà de la publicació) el material (llibres, revistes, diaris) si es creu que no es vendrà i posar-ho com a perdues al balanç. Amagatzemar-ho seria pitjor vistos els lloguers actuals.
Tot i que s’hi afanen amb motoserres i grans màquines destructores un transportista o volapassant avesat pot obtenir-ne exemplars poc malmesos.
I de ben segur hi deu haver algun que altre pispa.
Molts d’aquests llibres (fins a 200 exemplars per llibre, milers per diaris i revistes) acaben majoritàriament destruits i una molt minsa part arriba al Mercat de Sant Antoni.
(amb això dels lloguers i d’internet les biblioteques ja no volen llibres)
Politics? Cultura?
Disribució nacional? Circuits institucionals? Promoció institucional?
Ui, ui!
A mi el que més m’emprenye és el que fan amb els llibrés d’estudi, que s’han de comprar nous cada any.
Vaig fer un curs de català i em vaig comprar un llibre, i el segón any em van dir que me’n havia de comprar un altre perquè faríem els exercicis que hi havia.
Potser que el professor hi tingués comissió?
Diuen que les empremtes s’han de guanyar la vida.
I la butxaca de la gent què?
Però espetec segur que n’hi ha.
No et pensis, Xesca estimada, que el fet que no faci massa comentaris vulgui dir que no seguesc de prop; ben al contrari. I avui, llegint aquest comentari, no em puc estar d’adreçar-te unes poques ratlles: per dir que trob que tens més raó que una santa laica, i que el tema que planteges –encara que pugui no semblar-ho– és dels més greus que té la cultura literària del país.
A Mallorca, per exemple, s’editen cada any una carretada de llibres, molts d’ells per no dir tots amb suports administratius/polítics: vols dir que es llegeixen? que no resten sovint a inhòspitas magatzems, especialment als edificis oficials? Vols dir que això és bo per a la literatura de bon de veres? No sé, no sé jo…