L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

7 de gener de 2009
Sense categoria
1 comentari

MICHEL TOURNIER (1)

GASPAR, MELCIOR & BALTASAR

Traducció de Miquel Martí Pol

EDICIONS DE LA MAGRANA / EDICIONS 62

Col·lecció  Venècies, 6

Barcelona, 1986

          Aquell dia Baaluk no tenia res de prou atractiu per oferir en el regne animal. Això no obstant vaig fer la compra d’un lot de camells, perquè no havent-me allunyat de Meroe a més de dos dies de marxa des de feia anys, sentia l’obscura necessitat d’una expedició llunyana, i en pressentia al mateix temps la imminència. Vaig comprar, doncs, camells muntanyencs del Tibesti -negres, arrissats, infatigables-, portadors de Batha -enormes, feixucs, de pèl llis i beix, inutilitzables a la muntanya a causa de llur malaptesa, però insensibles als mosquits, a les mosques i als tàvecs- i, no cal dir-ho, fins i ràpids corsers de color de lluna, aquells meharis lleugers com gaseles, muntat en les selles escarlata dels quals el poble ferotge dels garamants baixà de les altures del Hoggar o de les del Tassili.
          Però fou el mercat dels esclaus el que més ens entretingué. Sempre he apreciat la diversitat de les races. Em sembla que el geni humà aprofita per expandir-se la varietat de les talles, dels perfils i dels colors, com la poesia universal guanya amb la pluralitat de les llengües.

…/…                   …/…                          …/…

(…) L’olor violenta i viva, exaltada per la calor i l’aigua, embriaga com un alcohol pur.
          Però un déu domina aquest tropell. Dret sobre una biga transversal, al mig del brocal del pou, l’home que treu l’aigua acompleix amb els dos braços un moviment d’aspes de molí, agafant la corda tan avall com pot i alcançant-la per damunt del seu cap, fins que l’odre ple arriba al seu abast. L’aigua clara s’escampa formant un breu torrent dins els abeuradors on tot seguit esdevé fangosa. L’odre flàccid cau a plom dins el pou, la corda s’entortolliga com un serpent furiós entre les mans de l’home, i els grans molinets dels dos braços recomencen.
     Aquest treball extraordinàriament penós és sovint acomplert per un pobre cos, torturat, gemegós, que exhala ais i uis, cercant totes les ocasions per alentir o deturar el seu esforç, i l’intendent no és mai lluny, amb un llarg fuet a la mà per reanimar un ardor que sempre flaqueja. Ara bé, nosaltres teníem l’espectacle ben al revés, una admirable màquina de muscles i de tendons, una estàtua de coure clar, tigrejada de taques de fang negre, xopa d’aigua i de suor que funciona sense esforç, amb una mena d’impuls, de lirisme quasi, més un dansaire que un treballador, que, quan enlairava amb un gest ampli la corda per damunt del seu cap, girava el rostre vers el cel, i sacsejava la seva crinera d’or amb una mena de felicitat.

…/…               …/…                 …/…

          Anava a alçar-me, quan un hàlit perfumat passà per les branques dels terebints. Després gairebé immediatament esclatà, a una increïble proximitat, el sanglot solitari d’una flauta de pastor. La música entrava en mi amb una indicible tristesa.
          –Qui és? -vaig preguntar.
          –És Satanàs que plora davant la bellesa del món -respongué el vell amb una veu entendrida que contrastava amb la duresa de les seves paraules precedents-. Això els passa a totes les criatures envilides: la puresa de les coses fa sagnar de recança tot el que hi ha de dolent en elles. Tingues compte amb els éssers de claredat!

…/…                   …/…               …/…

  1. La música plorant la bellesa i el treball fent-se sense esforç.
    Semble el món vist a través d’una lent fotogràfica d’aquelles que inverteixen la imatge.
    Les aparences ens enganyen a nosaltres o som nosaltres que enganyem les aparences?

    El dibuix del flautista és molt maco.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!