L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

5 de gener de 2009
Sense categoria
7 comentaris

AQUELLA MALCRIADA QUE SE VA LLIGAR EN CHOPIN

Que és una que a mi no em cau gens bé, podria haver estat objectiva en una apreciació, aquell hivern que la vàrem haver de sofrir: l’humitat de Mallorca pot esser criminal

 Pertot, excepte al lloc on vaig néixer, que gaudeix del rar privilegi d’estar davant la mar i alhora no ser humit, surt floridura: inclòs el moll dels ossos. No vull espatllar a les institucions ni als empresaris, que sempre van plegats com la parella de la guàrdia civil, la campanya que s’han muntat amb aquesta llagosta de la colla de Flaubert (estava molt ben relacionada) per atraure turisme i pistrincs, que és l’únic que compta, desgraciadament. Em sembla millor atreure turisme que atreure directament criminals, que és el que pretenen al meu vilatge, si no he entès malament que volen promocionar-lo basant-se en un estatge d’Agatha Christie al Moll. Pel que en sé i n’he sabut tota la vida (supòs que m’ho degué dir en Miquel Bota Totxo) n’Agatha Christie va estar devers sis dies al Sis Pins i volia escriure, però va trobar el nostre redol tan preciós que no va poder escriure de crims, que era el que li agradava. A l’edició que jo tenc de l’editorial Molino, tot i que surt una pistola a tall d’il·lustració de la coberta (The Regatta Mystery) no hi va escriure les animalades amb què a ella li agradava de recrear-se. Evidentment tampoc no fou a principis de segle que vingué, tret que anàs a l’hotel Miramar. L’hotel Sis Pins encara no estava fet. El que he trobat realment divertit és una suggerència d’Urxella per a aquesta campanya: fer les fotos de la promoció en zones degradades i plenes de fems del Moll, per atraure turistes amb el perfil dels personatges de la senyora Christie. Per arrodonir, trob que els souvenirs haurien de vendre armes.

  1. M’havien dit que n’Agatha Christie va anar a l’Hotel Illa d’Or. No he llegit la novel.la. De joveneta em vaig llegir tots els llibres de la senyora Christie i després vaig continuar amb el comissari Maigret. Últimament vaig llegir els del comissari Wallander. Però sempre he relacionat el Moll i Pollença amb la senyora Christie. De fet quan vaig ser per primera volta a Pollença vaig copsar un ambient anglès elevat, i pocs alemanys. Quan vaig ser a Valldemossa, vaig perdre’m per el poble i els seus carrers abans d’entrar en el ‘circuit turístic’ de Chopin i Sand. El cartell preciós i em sembla bé la suggerència dels d’Urxella per la nova campanya promocionant les zones degradades, encara que la gent ja ho sap i cerquen altres llocs del món per anar a passar les vacances.
    A mí m’agraden les històries de l’Arxiduc …… 

  2. Molt bona!
    L’esnobisme de la gent combinat amb la voracitat empresarial són una trituradora.
    I si els polítics no tenen criteri, malament rai.

  3. Recordo quan vaig comprar tot il·lusionat “Un hiver a Majorque”. A les poques pàgines ja vaig pensar que aquella dona no em queia gens bé, i quan vaig acabar el llibre, vaig pensar que era una mal educada. Quina sobèrbia i poc respecte. Aquell hivern fou premonitori. Per cert, d’allò que van tornar amb un vaixell carregat de garrins, no en va dir ni una paraula, la molt fleuma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!