23 ANYS DE RTVV: UNA VERGONYA INFINITA

No hi ha espai per fer balanç d’aquests 23 anys. El nou d’octubre de 1989 Xelo Miralles apareixia en la pantalla i començaven les emissions de Canal 9. Una esperança per a molts que per fi seria possible reconciliar els valencians amb la pròpia llengua i cultura, recuperar l’autoestima, mostrar una imatge moderna i digna del País Valencià, sense les interferències contínues de la mirada centralista i castellanista que ens volia “Levante feliz”, contar-nos la nostra realitat i el món sencer des d’una òptica valenciana, fer créixer l’incipient sector industrial de l’audiovisual i produir totes les històries que ens devien perquè el franquisme ens havia robat la pròpia història.
Els valencians i les valencianes tenim fama d’artistes al món i alguna cosa certa hi ha perquè la nòmina d’actors i actrius, músics, gent de la dansa, escriptors, entretenidors, decoradors, artistes plàstics, fallers, etcètera, és més que notable. Canal 9 era el que ens faltava per deixar volar la imaginació i creativitat de la nostra gent.

Aquelles eren les expectatives, les esperances socials, culturals, polítiques, industrials, comunicatives, que s’estavellaren contra la miopia i el dirigisme dels socialistes, els quals copiaren tot el pitjor de RTVE i posaren RTVV al servei dels seus interessos partidistes. Durant anys, els anys que Amadeu Fabregat va dirigir RTVV i el PSOE va governar el País Valencià, fins el 1995, qualsevol tararot del famoseig madrileny tenia més possibilitats d’aparèixer a Canal 9 que els artistes i intel·lectuals valencians. Un sol exemple: RTVV no té ni una sola entrevista de producció pròpia a Joan Fuster. La que té al seu arxiu la va comprar a TV3. La nòmina dels exclosos és molt extensa. La programació de Canal 9 en l’època socialista -convé no oblidar-ho- s’assemblava molt al model comercial-publicitari de Tele 5, no doblava pel·lícules al valencià, no va voler mai col·laborar amb TV3 en un model comú i cooperatiu de doblatge, emetia pornografia tova els divendres a la nit, i va ser alguns anys la televisió que més corregudes de bous emetia, més que Canal Sur o TVE.

Amb el PP, va inventar el programa Tómbola -model cutre que ha fet fortuna a la teleporqueria- i va incrementar la manipulació informativa i la censura fins a límits goebelians. Va doblar la plantilla de treballadors, tot excloent els qui considerava desafectes perquè havien entrat a l’època socialista. És així com una bona quantitat de la plantilla més qualificada que havia accedit per mitjà d’oposicions va quedar desplaçada per una nova fornada de jovencells i senyoretes provinents del CEU San Pablo -universitat de l”acció catòlica- i addictes al nou règim. El valencià dels periodistes que apareixien en pantalla va arribar a uns nivells ínfims de qualitat, de fet es tractava de castellanoparlants perpetrant un valencià de falla. L’adhesió als principis del nou règim eren l’element clau de la promoció interna. Després,sabèrem que una mamadeta al Secretari General -Vicente Sanz- també millorava les possibilitats promocionals.
Hi ha més d’un centenar de directius, de caps, absolutament mediocres, que mai no passarien una entrevista de treball en una empresa competitiva. La seua comesa principal és vigilar els altres i aconseguir el màxim nivell de petardeig en les produccions pròpies. Això sí, tot amb molts diners de tots els valencians i amb bones comissions per als amics. La pràctica habitual durant anys ha sigut contractar productores de Madrid que subcontracten amb productores valencianes per la meitat del preu. No fan res i se’n porten la meitat dels diners. El sumum fou la gran xoriçada dels milions d’euros que s’endugueren els de Gurtel a la major glòria del Papa i amb la complicitat dels directius de Canal 9 que ara són imputats.
L’ERO és la gran mentida d’aquesta colla de lladres. S’han ventilat més de 1.200 milions i ara romancegen impúdicament amb arguments econòmics, que si la crisi, que si la davallada de la publicitat…
S’han carregat a consciència RTVV, ens han arruïnat a tots els valencians, ens han omplert de mentides i porqueria mediàtica i ara volen carregar-se l’única cosa digna que hi ha a RTVV: els seus treballadors i treballadores.
Avui és el dia del 23 aniversari de RTVV i els treballadors fan vaga contra uns directius corruptes. Eixa és la imatge de la vergonya infinita de tots els valencians.
Jo els done tot el meu suport i em compromet, des de la meua condició de conseller a defensar-los tot el que puga i a perseguir els responsables perquè paguen -econòmicament i penalment si ve al cas- tot el mal que han fet a RTVV,als seus treballadors i al conjunt de la societat valenciana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *