El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

17 de febrer de 2013
8 comentaris

Silenci

He cercat al silenci i a la música, a les paraules de Marius Torres, a les mirades de la gent, als sons del silenci de la bella cançó.

Una allau de renou ens cau a sobre cada dia, masses paraules repetides, buides, masses paraules no dites. Espais de malfiança i decepció embruten les paraules, talment ganivets.

Deus de neó, com diuen Simon i Garfunkel, llum que encega i no il·lumina, perorates d’ensarronadors professionals. Sentir sense escoltar, per costum.

Però no ens cal emmudir.

Ens calen noves veus, veus del fons de l’ànima, veus dels somnis, música …

i paraules de poetes, els sons del silenci, abaixar el volum dels enzes i tot escoltant el silenci deixar parlar la vida

  1. Ens cal no perdre els somnis, continjuar endavant malgrat tot i malgrat tots. Un poema molt bonic, el de Màrius Torres. La cançó, també.
  2. Gràcies per aquest racó de bells silencis. Certament els necessitem, cada dia més. Aquest l’he trobat en un moment oportú. Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!