Com a cabaret de paraules s’anunciava l’espectacle “L’illa del tresor”, al Teatre del Mar, del Molinar. Per mi ha estat molt més. Anava ben tranquil·la que passaria una bona estona , entre jocs de paraules i petits tresors lingüístics, doncs m’afanyo a no perdre’m el programa del 33, els dimarts, siga l’hora que sigui. En
El temps tardorenc, amb un fred esperat, sec. La mar tranquil·la, “belle et peu agitée” -com anuncien a les platges d’Argelers, prop de la pedra dels republicans exiliats. La lluna alta en el cel, quasi plena, metàl·lica, envoltada de llum groga. Les boires circulars , com un aixopluc flonjo, lluminós, un cercle que abraça la
No hagués volgut res més que no haver d’escriure-ho pus mai, que fos un fet rar, aïllat o malaltís, però encara és fosc l´horitzó, encara hi han masses actituds i ideologies que ho sustenten, ho justifiquen i ho enalteixen, encara hi ha gent que no es demana el per què de tot plegat i ho oblida, com
“La història de l’amor”, edicions Salamandra, la Magrana, Barcelona 2006. J.M. Coetzee diu ” Encantador, tendre i completament original” Encara l’estic llegint, però voldria compartir dues consideracions amb vosaltres: La primera , la dedicatòria: “Als meus avis, que em van ensenyar el contrari de desaparèixer” M’ha emocionat. M’he aturat a sentir el què vol dir el
Arriba el temps de les mandarines. N’hi ha de ben bones. Us transcric una recepte de licor de mandarina que fem a ca nostra. INGREDIENTS: – 2 litres d’aigua. – 1 quilogram de sucre. – 1 litre d’aiguardent – 24 mandarines, amb bona pell i sanes de per tot. – Un parell de dàtils – Canyella.
Un poc de poesia: Un saure itinerant dibuixa mapes de desig a la sorra pàl·lida La sorra indiferent espera el cant del vent per arrissar-se Un cop de realitat: La creació del registre d’opció lingüística del Sr. Rodríguez Us faig arribar la resposta del Consell de Mallorca, publicada al Diari de
Un capell blanc i negre, amb lletra impresa, de paper de diari, en forma de triangle, m’escau més bé, que no pas una corona de murtra o de diamants, i em modera els afanys.
Encara no eren les buit que anava cap a la feina. El cel era argentat i la ciutat s’hi dibuixava com una aquarel·la, sorgint de la penombra matinal en dos colors. El sol s’alçava, blanc, i els núvols esfilagarsats s’omplien de promeses de llum i rastres taronges. Es notava que faria calor. He pensat en els quatre cents homes, a
A les 22 hores de dia 21 d’octubre, a sa Pobla. Molt puntual, just passaven cinc minuts de l’hora anunciada, que ja sortia en John Hammond a l’escenari. Un auditori petit, sa Congregació – unes 150 persones – Bé, petit en comparació a la talla del cantant de blues. Ha estat proper, autèntic i versàtil,
Córrer, fora la pista, camp a través. Lliscar, com un cargol, pel vidre opac de la finestra, visitada per l’aigua. No més miratges ni mesures de blat a canvi de zitzània.
Passejar prop de la mar és el meu plaer quotidià i el meu esport. A una illa , ja ho sabem, és una cosa ben natural. Eren les deu del vespre i les savines, com salpassers místics, espolsaven benediccions d’aigua salada , mentre les palmeres pentinaven la ventada, jo m’alçava el coll de la jaqueta, em posava
Per calmar el meu neguit, al temps que m’interrogo, llenço pedres lleugeres, de retruc, a la mar. Entre els cercles concèntrics reconec les empremtes, còncaves, dels records que he vingut a deixar Eixamplo el seu ressò cap a l’horitzó obscur que em separa, tossut, de la ciutat que dorm.
Endinso el braç en un núvol de cendra, tot esperant un impacte plaent. Sospito que es tracte dels llimbs. Només hi trobo temps, que s’escola dels dits, pètals de tedi damunt d’un cafè. Hi
La meva contribució a “SALVEM MALLORCA, NOMÉS EN TENIM UNA” PLANTAR IRIS I NARDS Rodons, petits, color de cera i mel, els bulbs dels iris i els dels nards dormen fins a ésser desvetllats. Si pensem a trobar el temps i recordem que
… I rep la seva estora de fulles repetides, com un regal. Eren les vuit del vespre. Caminàvem rambla amunt cap el teatre de la casa de cultura de Bunyola, per escoltar el concert del dissabte 14 d’octubre, tot esperant de trobar-hi els amics amb els que sopes els divendres, i els altres, aquells que