El pèndol de petites oscil·lacions

Camina el mes d’Agost de puntetes cap a la fosca, com cada any. Plourà. Això crec que ens farà bé, a nosaltres i a la Serra. M’esgarrifa pensar que tardarà 80 anys a refer-se.

Hi ha ferides males de guarir, els anys no les apaivaguen, pèrdues vives sense remei, al paisatge exterior i a l’interior, un dolor fumat i aspre, cendrós, provocat vanament, insensatament, com per venjar-se de la bellesa lliurada lliurament.

Qui pot malmetre la bellesa i la vida perquè no les pot suportar?

Plourà seguit. Ja fris. Ho necessitem, fer net i escampar.

L’amiga m’ha collit figues del seu tros i demà les aniré a cercar.

La pluja i les amigues sempre hi són quan les has de menester.

Sí ja sé que de vegades la pluja… però ella fa la seva feina ben necessària.

Imatge: déu d’aigua a Estellencs, MVS