El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
S’esquinça el cel en dos triangles,
tallat per les tisores d’un avió.
Un rastre doble i blanc assenyala
l’efímera frontera de cotó.
Flonja la boira perllonga l’escissió.
A una banda hi ets tu,
a l’altra hi sóc jo.
Un vel invisible sosté les partions
Allò que ens uneix i ens separa , a vegades, és tan surrealista i efímer com un núvol, producte de l’atzar, del vol de la papallona a quilòmetres de distància, del pas d’un avió tallant el cel, però sabem que hi ha algú a l’altra banda de l’escissió.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Eixos versos són molt més que "un sospesament i una consideració", oi? 😉