He assistit a la presentació del llibre “Cants ” de Safo, introducció, traducció i notes de Maria Rosa LLabrés. La Magrana, 2006 Barcelona
Us en vull mostrar un petit tast , el cant 16, del Llibre Primer, per la seva fresca proposta , molt adient avui i ara, com un temps. Podriem dir que és una versió del bell fer l’amor i no la guerra, però en té més transcendència.
Uns diuen que un exèrcit a cavall, altres, a peu,
i altres, de naus, és el més formós
sobre la negra terra, i jo dic que és
el que un estima.
I és molt senzill fer entendre això
a qualsevol…
Sembla que si, que hauria de ser molt senzill, però no són temps per a la poesia, quan quasi tocavem el cel amb els dits i les veus de B. Russell i Chomsky semblaven de sentit comú, i les persones sabiem prou coses com per poder entendre’ns des de la cooperació…
Hom no pot comprendre com tornen a campar de nou els fonamentalismes i venen amb vents de batalla, ben dispostos a enverinar la convivència i les esperances, amagant sota l’estora àdhuc la ciència. Després d’ells el diluvi. Ens cal una bona vacuna i perseverança en els actes i pensaments tant més bells quant – aparentment- més inútils. Retrobar el plaer de les emocions i la raó, l’ombra de l’alzina o el parral, les fruites de tardor, la tertúlia. Jo crec que, nets de pols i palla, raó i sentiments encara poden anar plegats i podem assolir un segle XXI que no acabi en una medievalització o una paranoia col·lectiva
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I al capdevant de nord-america Bush, perdò el dolar.
De peus a terra.
En aquest bloc hi trobareu referències objectives i clares en relació a aquests temes que considerem, especialment , l’article del dia 30 de setembre, és el to del bloc amè i molt informat, no pretén convencer i ho fa. Gràcies pels vostres comentaris