Entrada nou nada

“No em lliuro a les coses, només m’hi deixo en préstec”. Aquesta frase de Sèneca m’ha fet pensar que la vida i les coses ens transcendiran mentre nosaltres partirem a un viatge lleugers d’equipatge. Ens aferrem en va a les coses i persones. Res ens pertany ni podem pretendre pertànyer a res, en un sentit estricte. La possessió ofega i malmena. Els vincles acompanyen i fan xarxa, donen llibertat, responsabilitzen, ajuden a viure.

Avui i ara vull no perdre’m el lliurament generós de la vida, prendre-la en préstec i deixar-me en préstec jo mateixa. Viure amb allò que m’ha deixat empremta, el que els ulls han vist, les orelles han escoltat i sentit, i les mans han tocat i acariciat. No remugaré pels somnis no assolits ni pels paradisos perduts. M’abelleix viure de tal manera que no malmeni res, que no calgui plantar-me a cap “lloc”, només fer camí i oferir-me per si pogués tornar un bocí minúscul d’allò rebut. M’agradaria molt haver millorat o embellit ni que només fos una flor o un somriure, haver pogut evitar algun dolor o alguna injustícia.

Tenir casa a Vilaweb, esser-hi ha estat un plaer. Valor extraordinàriament la tasca d’Assumpció i Vicent tots aquests anys i els companys, que no em pertanyen però els he pres en préstec i han deixat empremta en mi.
No me vull perdre treure el nas el primer dia de la nova etapa, després d’una pausa de dos mesos que potser he necessitat. Hauré d’aprendre molt i esper fer-ho. Gràcies per continuar

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.